Treva trampa a Son Gotleu

Llibertat per als 5 nigerians detinguts

Els cinc nigerians detinguts després dels aldarulls a Son Gotleu quedaren ahir en llibertat després de declarar davant el jutge de guàrdia a Palma. Tots ells queden imputats de delictes d'atemptat contra l'autoritat, danys i desordres públics. Dels cinc, només un tenia un expedient d'expulsió obert, ja que té diversos antecedents policials. Tot i això, el jutge decidí ahir deixar-ne en suspens la tramitació, perquè l'arrestat acredità que manté una relació estable amb una ciutadana espanyola i que planeja casar-s'hi. Tres més es troben en situació irregular.

Els nigerians detinguts foren visitats als calabossos de la via d'Alemanya pel president de la Federació d'Associacions de Nigerians de les Balears. També ahir comparegué en dependències policials la germana d'Efosa Okosun, el jove la mort del qual desencadenà els disturbis. Aquesta ratificà davant els agents les sospites que la mort del seu familiar no fou accidental.

Així i tot, la investigació policial manté que la caiguda fou amb tota seguretat accidental. Una de les proves són les empremtes que es trobaren a la barana de l'edifici. Els senyals indiquen que, uns moments abans de caure, Okosun se subjectava amb les dues mans, la qual cosa descarta que fos propulsat per terceres persones.

Notícies relacionades

Socias rebutja comparèixer en el Parlament per explicar els incidents de Son Gotleu

Més notícies relacionades

La Policia no dissipa la por dels veïns del barri

Son Gotleu es va despertar ahir una mica més calmat. Els comerços ja obrien, la gent circulava pels carrers, els gitanos van sortir dels amagatalls i la plaça de Fra Joan Alcina tornà a la tranquilitat. La presència policial va disminuir respecte del dia anterior, però encara era considerable. Fins i tot hi sobrevolà un helicòpter. Amb tot, el desplegament dels cossos de seguretat no treu la por als veïns. Son Gotleu estava aparentment tranquil, perquè els veïns es mostraven inquiets. Semblava com si tots sabessin que els incidents i les bregues no hi havien acabat del tot, encara.

Alguns veïns volien expressar allò que sabien, fer-ho arribar als mitjans perquè tothom conegui la seva versió, però tenien por d'identificar-se. Un veí afirmà haver vist una discussió prèvia a l'incident entre la víctima i tres gitanos, i digué, a més, que en coneixia un. Però descartà donar-ne el nom, perquè ja l'havien amenaçat de mort. "Aquesta gent -els nigerians- m'ha protegit", explicà. Així representava el temor de molts dels veïns, als quals la Policia no fa sentir segurs i que prefereixen cercar protecció dins la mateixa barriada. També demostraren molta por els primers gitanos que sortiren al carrer, com és el cas de Rafael Heredia. "Tota la comunitat té por... jo mateix no vaig dormir a casa per les amenaces". Tot i això, l'actitud de certs nigerians no expressava pas mica de por, sinó més aviat al contrari, semblava que s'havien envalentit. Per exemple, Abel Obayangbon explicà, sense problemes d'identificació, que uns gitanos perseguiren el nigerià. Després, mostrà als mitjans el camí que Efosa féu fins a l'altell, abans de caure al carrer.

Què passa a Son Gotleu?

El barri de Son Gotleu ha estat sempre un espai d'acollida: en els anys 60, dels espanyols peninsulars; en els 80, dels gitanos de Son Banya; i en els 90, de subsaharians i marroquins. "El problema és l'alt índex de concentració de població vulnerable", explica el sociòleg Carlos Vecina, autor de diversos estudis sobre la realitat d'aquest nucli. "Hi ha habitatges on viuen moltes persones i altres amb gent gran de tota la vida que ha quedat aïllada", declarà ahir Vecina. Segons ell, el problema real està als edificis i no tan sols al carrer. Plagues de rates, finques que cauen i pisos ocupats són el que fa necessari "un projecte intercultural i una intervenció per rehabilitar els immobles, però també les situacions socials que presenten les persones que hi resideixen", manifestà.

Per Lluís Vidanya, professor associat de la UIB i expert en nouvinguts, "el grau de saturació de la barriada és elevadíssim, atès el nivell d'immigració que s'hi observa". Sobre les mesures que podrien aplicar les institucions per millorar la convivència a la zona, l'estudiós assegurà que "l'Administració ho té un poc difícil". A parer seu, una de les accions que han ajudat a estabilitzar la situació és que "hi hagi una delegació de la Policia Local al barri", si bé això no ha permès que "allò més difícil de dominar, que és la droga, s'hagi eradicat".

Convivència a les aules

"La convivència a les aules és bona, tot i el gairebé 70% d'immigrants que hi ha a l'escola", manifestà la directora del Col·legi Públic (CP) Gabriel Vallseca, Asun Gallardo. La responsable d'aquest centre d'Educació Primària a Son Gotleu assegurà que el clima a classe és bo i que, fins i tot, havia denegat la proposta que li formularen d'implantar-hi un programa de tolerància. Això no lleva que "de vegades, sí que hem tingut algun problema, però ha estat a les portes de l'edifici amb les famílies". Respecte del que ha succeït aquests dies, destacà que "allò que més m'ha impressionat és veure els infants al carrer, on veien tot el que passava".

Per la seva banda, la directora del CP Es Pont, Cristina Sanjuán, també coincidí que "entre els menors no hi ha problemes" i considerà que el conflicte "és més complicat que solucionar un enfrontament puntual: es tracta d'una feina d'anys per normalitzar la situació i és una feina de tots". Segons Sanjuán, "nosaltres, com a escola, treballam per poder crear un bon clima de convivència, però el cert és que estam una mica sols".