Els balls de Cossiers, a un bot de la protecció cultural

Les danses dels Cossiers estan datades a Mallorca per primer cop a Sóller en el 1544. Al llarg del temps molts de pobles de l'Illa han tingut colles de balladors que sortien per les festes del poble. Es tracta d'una festa adaptada al cristianisme en la qual alguns estudiosos veuen un origen pagà. Ara, i davant la iniciativa presa pel Consell Assessor de Cultura Tradicional i Popular de Mallorca de declarar Bé d'Interès Cultural Immaterial (BIC) les danses de figures de Mallorca, començant pels Cossiers, l'Ajuntament d'Alaró serà el primer a presentar una moció en la qua es demana a la institució insular aquest grau de protecció de les danses dels seus Cossiers, que varen ser recuperats l'any 1992.

El batle d'Alaró, Joan Simonet, explica que "és necessari que s'aposti per la conservació i millora del Cossiers i l'única manera de fer-ho és a través de la protecció". "Així se'n regularien els vestits, les danses i les músiques i, a més, es podria gaudir d'ajudes que enfortirien la seva identitat i, conseqüentment, la de tots els mallorquins", confessa Simonet.

Altres municipis

A Montuïri, l'únic indret on els balls han perdurat sempre, almenys del 1821 ençà, el seu batle, Jaume Bauçà, també assenyalà que tenia coneixement de la proposta i manifestà que "un cop que coneguem a fons la proposta i l'adaptem al nostre poble també ens hi sumarem". A Manacor i a Algaida els Cossiers foren recuperats per dues institucions diferents de la Sala, l'Escola de Mallorquí i l'Obra Cultural Balear, respectivament, però amb el temps els Cossiers han arrelat dins el poble i ara ja formen part de les festes locals, tot i així els responsables municipals d'ambdós municipis també veuen amb bons ulls aquesta proposta. Així ho assenyalen tant la regidora de Manacor Catalina Riera i el batle d'Algaida, Francesc Miralles.

Per la seva banda, el batle de Pollença, Joan Cerdà, digué que "ho estudiarem tot i que no sabem si farem costat a aquesta proposta". El director insular de Patrimoni, Biel Cerdà, i un dels ponents que defensà a Kenya la candidatura de la Sibil·la com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, donà suport de manera ferma a la iniciativa que creu que "serà tot un èxit si tots els ajuntaments defensen els seus Cossiers". A aquests municipis també s'hi han d'afegir els balls dels Cossiers de Ciutat, els d'Inca i els de la barriada de Son Espanyolet. En aquests indrets també hi ha agrupacions de balladors que n'interpreten la dansa, tot i que no tenen el grau d'antigüitat i importància social i cultural que puguin tenir a Montuïri o Algaida, on són l'eix bàsic de la festa.