Eva Serrano: “L'art és inherent a la persona”

Quant a l'estat de salut del patrimoni artístic mallorquí, reconeix que els experts ara n'estan començant a tenir un poc de cura, però l'assumpte encara es troba en una fase de diagnosi, així que s'està estudiant el malalt per saber allò que s'ha de fer. Segons ella, la situació del patrimoni històric mallorquí és greu, però estable.
- D'on ve la malaltia? Per què el nostre patrimoni artístic està malalt? Oblit històric? Manca de gent preparada?
- Crec que hi ha gent preparada, hàbil, però els mallorquins també som com som. I si tu tens un canterano antic a ca teva, ara sí que saps què és, allò; però ha hagut de venir un alemany i comprar-ne cinquanta, la qual cosa ha fet que pujassin els preus, perquè els valorem.
- Quin és el major defecte dels mallorquins?
- No entenem que som com som a causa del que hem estat. Per exemple, amb el tema de la terra roja, a la gent de Pòrtol i la Cabaneta sempre se la coneixia per la seva pell vermellosa i era perquè des de feia molt de temps feien feina amb la terra de les olleries.
- L'art és necessari?
- Sí que ho és. És inherent a la persona. El gran i el petit.
- On és el límit entre ells? El fixen els galeristes o els historiadors?
- Els historiadors el fixen quan ja han passat molts d'anys. En el mateix moment, ho fan els galeristes.
- Així que els experts de vegades no coincidiu amb ells en les vostres apreciacions artístiques? Potser perquè els galeristes solen tenir motivacions més comercials?
- Exactament. Ells són comerciants de l'art. No vol dir que sigui dolent, això, perquè molts d'artistes no es coneixerien si no fos per la intervenció d'un bon galerista. Però el seu punt és el comerç. Ells venen amb un preu establert en euros. Un museu et "ven" art que està penjat allà i tu no pagues més que una entrada. Et proporcionen més el concepte que la peça.
- Què produeix la contemplació de l'art en les persones, en el terreny íntim?
- Depèn del moment històric. Per exemple, abans tenia com a finalitat proporcionar un plaer visual, però a partir del segle XX hi ha tendències, obres, que s'han fet per generar repugnància.
- Com, quan comença a existir l'esperit artístic a la humanitat? Els qui pintaren els bous d'Altamira ho feren amb aspiracions estètiques?
- Ho feien per honorar els déus o la natura, per cridar la caça. Pintaven aquells bous per expressar que volien caçar allò. Tu caces la seva imatge i és ja com una interpretació que estàs caçant l'animal.
- No existia encara la idea de fer coses simplement per la seva bellesa?
- No, jo crec que no. No està demostrat. Ells no tenien aquesta conciència, sinó que ho feien per la seva utilitat. I passava el mateix a l'antiga Grècia. Allà un escultor no era un artista, sinó un treballador mecànic, perquè els qui feien feina amb les mans tenien aquesta consideració social. Una altra cosa eren els pensadors. Ara veiem com a art tot allò que feien els grecs, però ells tenien un pensament més pràctic. El sentit de la bellesa contemplativa no arribà fins al segle XVII.
- I és exclusiu dels humans?
- Per fer art s'ha de tenir la intenció de fer-lo. En aquest tema hi ha cinquanta mil conceptes i tots ells són subjectius. Entre "l'art per l'art" i "l'art és tot allò que l'home decideix que és art" es poden dir moltes coses. Però jo crec que, per damunt tot, hi ha d'haver una intenció de realitzar-lo perquè ho sigui realment.
- Segons el que deis, els animals en són incapaços.
-Jo crec que sí.
- Però hi ha ocells, com conta Durrell, que construeixen precioses cambres nupcials, exquisidament decorades, que suggereixen que allà hi ha un sentit estètic.
- Però això no és art. Per a ells és cridar l'atenció de la femella perquè el que vol l'espècie es reproduir-se. Els humans hem arribat a un grau d'evolució diferent i, com que ja hem posat el sentit de reproducció entre cometes, ja no ens passam la vida cercant el mascle alfa perquè ens insemini, així que ens podem permetre la contemplació de la bellesa en si mateixa.
- Potser els humans no cerquem el mascle alfa reproductor, però els pintors cerquen l'alfapagador o el galerista alfa, o l'èxit alfa... Com els animalons, en un altre estadi, amb el mateix automatisme...
- Sí, sí, és cert. Allò que volia dir, amb això dels "alfa" és que avui dia els humans no necessitam aquestes coses primàries, ja no hem de sortir al bosc a cercar el menjar i caçar-lo, perquè anam al súper i allà ho compram tot. L'art també és una cosa que és a prop de nosaltres i en podem gaudir quan volguem. Els humans ja hem cobert les nostres necessitats fisiològiques i ara podem passar a unes altres, estètiques o intel·lectuals.
- La gent contempla un quadre figuratiu i descobreix perfectament la sensació que li provoca, però en l'art abstracte molta gent dissimula i diu que entén allò que potser no entén.
- Hi ha persones a qui poden agradar uns colors, unes formes, però que no el comprenen, l'art abstracte. Jo crec que un noranta per cent de població que ha de triar un quadre per penjar dins ca seva, el volen figuratiu.
- Si s'acostàs la destrucció mundial i us encarregassin salvar l'obra d'un sol artista, a qui triaríeu?
- Sens dubte, Miquel Àngel.