Va néixer el 1980 a Pehowa, a la regió de Haryana, al nord-oest
de l'Índia, a uns 300 quilòmetres de la frontera amb el Pakistan,
fill únic d'una família d'agricultors (arròs, blat de les Índies)
de religió sikh, doctrina que sorgí el segle XV amb el guru Nanak i
que es desenvolupà en el si del conflicte entre l'hinduisme i
l'islam. A vint anys decidí cercar una vida millor a París, on
treballà en un taller de serigrafia en mariol·los. Aleshores un
amic seu que feia feina a Mallorca a l'hoteleria -l'ofici més
corrent entre els poc més de 3.000 hindús que hi viuen actualment-
li parlà de les bones condicions laborals a l'Illa.
Així que quatre anys després Arún s'instal·là a Palma. Al principi
treballà en un locutori, que és on va començar a defensar-se en
castellà; llavors va aprendre l'ofici de cuiner sobre el terreny a
la pizzeria Sant Marçal, de la Cabaneta, on ha començat a entendre
el català, però encara no gosa llançar-se a una conversa. "No ens
oblidis mai, que nosaltres sempre pensarem en tu", li havia dit el
seu pare en partir de Pehowa fa deu anys. I Arún sempre ha tengut
en compte el consell, perquè recentment ha aconseguit, mitjançant
la reagrupació familiar, que els progenitors puguin venir a viure
amb ell a Mallorca amb Rajni, la seva dona, i Armán, el seu fill de
setze mesos.
El dia que arribàreu per primer cop a l'Illa què us cridà més
l'atenció?
El paisatge. I conèixer nous amics de l'Índia. També tenc un parell
d'amics mallorquins. A mi m'agrada la gent d'aquí. I m'interessa
conèixer-la. Són bona gent.
Veis alguns factors en comú entre hindús i
mallorquins?
Sí. Hi ha semblances. Aquí i a l'Índia la gent no pensa malament
dels estrangers. No hi ha racisme. En canvi, a Itàlia, sí que n'hi
ha! Una vegada hi vaig anar i em contaren que de vegades quan els
hindús van a treballar, en bicicleta, hi ha gent que en veure que
ets estranger obren sobtadament la porta del cotxe perquè hi
topis.
On succeïa això?
A Nàpols.
Què us crida més l'atenció de la civilització
occidental?
Hi ha més llibertat. La gent fa allò que
els agrada.
I això està bé?
Jo pens que sí. Viuen com volen.
I a l'Índia?
No, allà no és possible. Aquí es pot tenir
"al·lot o al·lota" i poden viure junts. A l'Índia no es pot fer
abans d'estar casats. I amb la roba. Aquí pots anar a la platja com
vulguis.
I què us agrada més?
En això de la família m'agrada més l'Índia. Els casats viuen
sempre, tota la vida, amb els pares, que també depenen dels fills.
Això en un noranta per cent, perquè si treballen a un altre lloc ja
és una altra cosa. Però a Europa pares i fills no viuen junts.
A l'Índia la majoria és molt religiosa i aquí ho és de cada vegada
menys. Què està passant?
Sí, s'ha perdut tot això. Perquè la gent jove no vol, perquè no
tenen temps, entre el col·legi, els altres estudis, sortir amb
l'al·lota o anar de marxa... No tenen temps per anar a
l'església.
I no creuen que déu existeix.
I vós, n'estau segur?
Sí, és clar. Sí, sí. Al cent per
cent. Perquè quan vull que em concedeixi alguna cosa i li deman per
favor, allò succeeix. Ell m'ho dóna.
I què li heu demanat?
Quan jo era l'Índia li vaig dir
que volia anar a Europa. I he vengut. Volia trobar feina i en tenc.
Volia un nin i ha arribat. I ara volia la Visa i ja la tenc, i ara
vendrà la família. Tot això és déu.
I la nacionalitat espanyola?
Encara no, però vendrà a
poc a poc. Per això, l'he demanada a déu i me la concedirà.
I per què déu es comporta tan bé amb vós i amb altres
no?
Tothom pot. Si ho demanes amb el cor, ben segur que déu t'ho
dóna.
Quines són les coses més importants de la vida?
Primer,
la família. Llavors el treball, l'amor, els doblers. Perquè si tens
treball també tens doblers. I si tens família també tens amor.
Quin és el paper de la dona a l'Índia. Quins són els seus drets i
deures?
En un noranta per cent estan tot el dia a ca
seva, cuidant els nins mentre l'home treballa, fent el dinar,
arreglant la casa. Un deu per cent surt a treballar.
Què pensau de personatges com Vicenç Ferrer i sor Teresa de
Calcuta?
No els conec. Conec a Amma, que és una dona
que abraça la gent i, quan ho fa, la gent es troba millor. A més,
ensenya el camí per trobar déu.
Ella és Sikh?
No, és hindú.
I això us sembla bé?
Sí, sí... La religió no és cosa de
déu. La feim nosaltres. Tu ets hindú o sikh, però hi ha d'haver un
respecte.
Les parelles han de controlar el nombre de fills?
No,
no ho han de fer. Han de venir els que vénguin, tant si és un com
si són dèu o dotze. Ho pens jo i ho diu la religió. Els nins els
envia déu i no es pot anar en contra seva.
I si una família pobra en té molts i no els pot
mantenir?
Bé, quan té el que fa quinze, el primer ja té edat per treballar i
dur doblers a ca seva, perquè el govern de l'Índia no ajuda gens
les famílies.
Quins punts s'han de tenir en compte a l'hora d'educar els
fills?
Que han de respectar tota casta de gent, els membres de la família
i la religió. I que han d'estudiar molt, moltíssim! Jo pens que el
meu fill pot arribar a ser com Barack Obama, el president dels
Estats Units! Per això, vull que es prepari.
I ara, en venir el vostre fill, es relacionarà només amb hindús o
també amb mallorquins?
Si viu aquí, amb mallorquins i
parlarà el mallorquí, perquè aquí es parla mallorquí. Ell
n'aprendrà aviat i segurament me n'ensenyarà a mi!
Què feis en el vostre temps lliure?
Estic a casa o surt un poc a passejar, quan fa bon dia per
l'Arenal, Magaluf o Festival Park i vaig a prendre qualque
cosa.
Res d'alcohol?
No. Ni carn. Tot vegetal.
Però no heu pres mai una cerveseta?
Sí, alguna cervesa,
sí...
Però no us ho prohibeix la religió?
Sí, però tampoc no
passa res... També vaig menjar carn fa un temps, perquè en entrar a
Europa no es pot evitar, però la vaig deixar totalment.
Heu vengut a Mallorca per a sempre?
Sí. Per a sempre. Vull viure aquí tranquil i bé. Tenir casa, feina
i ja està. No vull molts de doblers, perquè n'hi ha que en tenen
molts, però també molts de problemes. Menys doblers, menys
problemes.
En bastar, basta.
Arún Kumar: “El meu fill pot arribar a ser com Barack Obama”
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
De moment no hi ha comentaris.