Va néixer el 1980 a Pehowa, a la regió de Haryana, al nord-oest de l'Índia, a uns 300 quilòmetres de la frontera amb el Pakistan, fill únic d'una família d'agricultors (arròs, blat de les Índies) de religió sikh, doctrina que sorgí el segle XV amb el guru Nanak i que es desenvolupà en el si del conflicte entre l'hinduisme i l'islam. A vint anys decidí cercar una vida millor a París, on treballà en un taller de serigrafia en mariol·los. Aleshores un amic seu que feia feina a Mallorca a l'hoteleria -l'ofici més corrent entre els poc més de 3.000 hindús que hi viuen actualment- li parlà de les bones condicions laborals a l'Illa.

Així que quatre anys després Arún s'instal·là a Palma. Al principi treballà en un locutori, que és on va començar a defensar-se en castellà; llavors va aprendre l'ofici de cuiner sobre el terreny a la pizzeria Sant Marçal, de la Cabaneta, on ha començat a entendre el català, però encara no gosa llançar-se a una conversa. "No ens oblidis mai, que nosaltres sempre pensarem en tu", li havia dit el seu pare en partir de Pehowa fa deu anys. I Arún sempre ha tengut en compte el consell, perquè recentment ha aconseguit, mitjançant la reagrupació familiar, que els progenitors puguin venir a viure amb ell a Mallorca amb Rajni, la seva dona, i Armán, el seu fill de setze mesos.

El dia que arribàreu per primer cop a l'Illa què us cridà més l'atenció?
El paisatge. I conèixer nous amics de l'Índia. També tenc un parell d'amics mallorquins. A mi m'agrada la gent d'aquí. I m'interessa conèixer-la. Són bona gent.

Veis alguns factors en comú entre hindús i mallorquins?
Sí. Hi ha semblances. Aquí i a l'Índia la gent no pensa malament dels estrangers. No hi ha racisme. En canvi, a Itàlia, sí que n'hi ha! Una vegada hi vaig anar i em contaren que de vegades quan els hindús van a treballar, en bicicleta, hi ha gent que en veure que ets estranger obren sobtadament la porta del cotxe perquè hi topis.

On succeïa això?
A Nàpols.

Què us crida més l'atenció de la civilització occidental?
Hi ha més llibertat. La gent fa allò que els agrada.

I això està bé?
Jo pens que sí. Viuen com volen.

I a l'Índia?
No, allà no és possible. Aquí es pot tenir "al·lot o al·lota" i poden viure junts. A l'Índia no es pot fer abans d'estar casats. I amb la roba. Aquí pots anar a la platja com vulguis.

I què us agrada més?
En això de la família m'agrada més l'Índia. Els casats viuen sempre, tota la vida, amb els pares, que també depenen dels fills. Això en un noranta per cent, perquè si treballen a un altre lloc ja és una altra cosa. Però a Europa pares i fills no viuen junts.

A l'Índia la majoria és molt religiosa i aquí ho és de cada vegada menys. Què està passant?
Sí, s'ha perdut tot això. Perquè la gent jove no vol, perquè no tenen temps, entre el col·legi, els altres estudis, sortir amb l'al·lota o anar de marxa... No tenen temps per anar a l'església.
I no creuen que déu existeix.

I vós, n'estau segur?
Sí, és clar. Sí, sí. Al cent per cent. Perquè quan vull que em concedeixi alguna cosa i li deman per favor, allò succeeix. Ell m'ho dóna.

I què li heu demanat?
Quan jo era l'Índia li vaig dir que volia anar a Europa. I he vengut. Volia trobar feina i en tenc. Volia un nin i ha arribat. I ara volia la Visa i ja la tenc, i ara vendrà la família. Tot això és déu.

I la nacionalitat espanyola?
Encara no, però vendrà a poc a poc. Per això, l'he demanada a déu i me la concedirà.

I per què déu es comporta tan bé amb vós i amb altres no?
Tothom pot. Si ho demanes amb el cor, ben segur que déu t'ho dóna.

Quines són les coses més importants de la vida?
Primer, la família. Llavors el treball, l'amor, els doblers. Perquè si tens treball també tens doblers. I si tens família també tens amor.

Quin és el paper de la dona a l'Índia. Quins són els seus drets i deures?
En un noranta per cent estan tot el dia a ca seva, cuidant els nins mentre l'home treballa, fent el dinar, arreglant la casa. Un deu per cent surt a treballar.

Què pensau de personatges com Vicenç Ferrer i sor Teresa de Calcuta?
No els conec. Conec a Amma, que és una dona que abraça la gent i, quan ho fa, la gent es troba millor. A més, ensenya el camí per trobar déu.

Ella és Sikh?
No, és hindú.

I això us sembla bé?
Sí, sí... La religió no és cosa de déu. La feim nosaltres. Tu ets hindú o sikh, però hi ha d'haver un respecte.

Les parelles han de controlar el nombre de fills?
No, no ho han de fer. Han de venir els que vénguin, tant si és un com si són dèu o dotze. Ho pens jo i ho diu la religió. Els nins els envia déu i no es pot anar en contra seva.

I si una família pobra en té molts i no els pot mantenir?
Bé, quan té el que fa quinze, el primer ja té edat per treballar i dur doblers a ca seva, perquè el govern de l'Índia no ajuda gens les famílies.

Quins punts s'han de tenir en compte a l'hora d'educar els fills?
Que han de respectar tota casta de gent, els membres de la família i la religió. I que han d'estudiar molt, moltíssim! Jo pens que el meu fill pot arribar a ser com Barack Obama, el president dels Estats Units! Per això, vull que es prepari.

I ara, en venir el vostre fill, es relacionarà només amb hindús o també amb mallorquins?
Si viu aquí, amb mallorquins i parlarà el mallorquí, perquè aquí es parla mallorquí. Ell n'aprendrà aviat i segurament me n'ensenyarà a mi!

Què feis en el vostre temps lliure?
Estic a casa o surt un poc a passejar, quan fa bon dia per l'Arenal, Magaluf o Festival Park i vaig a prendre qualque cosa.

Res d'alcohol?
No. Ni carn. Tot vegetal.

Però no heu pres mai una cerveseta?
Sí, alguna cervesa, sí...

Però no us ho prohibeix la religió?
Sí, però tampoc no passa res... També vaig menjar carn fa un temps, perquè en entrar a Europa no es pot evitar, però la vaig deixar totalment.

Heu vengut a Mallorca per a sempre?
Sí. Per a sempre. Vull viure aquí tranquil i bé. Tenir casa, feina i ja està. No vull molts de doblers, perquè n'hi ha que en tenen molts, però també molts de problemes. Menys doblers, menys problemes.
En bastar, basta.