La qualitat de l'aire a les Balears és excel·lent

Un estudi del Govern, referit al 2009, assenyala un alt nivell d'òxid de nitrogen de Palma i d'ozó a Dalt Vila

TW
0

La qualitat de l'aire de les Balears és "excel·lent", malgrat els alts nivells d'òxid de nitrogen a Palma (37 micrograms per metre cúbic), així com els alts nivells d'ozó durant els mesos d'estiu, sobretot, a Dalt Vila, i els alts nivells de partícules en suspensió, segons revela un estudi, referit a l'any 2009, i realitzat per la secció de Contaminació Atmosfèrica de la Direcció General de Canvi Climàtic i Educació Ambiental. En una roda de premsa, la responsable de la Secció d'Atmosfera del Govern, Paula M. Elías, ha explicat que l'alt nivell de presència de monòxid de nitrogen a Palma (cinc punts menys que els 52 micrograms per metre cúbic legislats per a 2009) es deu al tràfic intens existent al carrer dels Foners, lloc en el qual hi ha ubicada una de les cinc estacions de vigilància i control de la qualitat de l'aire a les Balears.

No obstant això, ha subratllat que des del 2006, aquests nivells de contaminació han anat baixant, tenint en compte que aquell any van assolir els 52 micrograms de monòxid de nitrogen per metre cúbic, màxim històric a la capital balear, raó per la qual es va redactar i es va implantar el Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire de Palma el 2008. Per la seva part, ha subratllat que Dalt Vila, a Eivissa, en va registrar l'11 i 12 de setembre de 2009 els valors més alts d'ozó, amb 186 micrograms per metre cúbic, quan, en general, els valors màxims que s'assoleixen durant els mesos d'estiu a les Balears se situen entorn dels 150 micrograms per metre cúbic.

Elías ha detallat que l'ozó és un contaminant d'origen fotoquímic, que es forma per l'acció de la radiació solar sobre altres contaminants precursors i ha indicat que els majors nivells es donen a les zones rurals o suburbanes, mentre que el diòxid de nitrogen és més habitual a les ciutats, a causa que s'origina, sobretot, per la contaminació dels vehicles i de les centrals tèrmiques. Respecte a les partícules en suspensió (PM10), Elías ha subratllat que les dades són "bones", si bé ha indicat que aquestes es van incrementar, sobretot, entre abril i octubre de 2009, a causa de l'entrada de masses de pols sahariana a les illes, si bé van ser inferiors a l'any anterior, a causa de les pluges.

Elías ha avisat que les partícules en suspensió, que es van començar a mesurar el 2007, es convertiran en un futur en un dels contaminants més importants, tenint en compte, a més, la seva capacitat per introduir-se en l'aparell respiratori i "causes problemes de salut". Així, ha indicat que els valors més elevats s'han trobat a les estacions de Lloseta i Foners, amb 14 i 11 micrograms per metre cúbic, respectivament, si bé són "bastant inferiors al valor objectiu de 25 micrograms per metre cúbic".

La contaminació va a la mar

Malgrat aquestes "bones" dades respecte a la qualitat de l'aire de l'arxipèlag, el director general de Canvi Climàtic i Educació Ambiental, David Abril, ha subratllat que no ens podem confiar", ja que les fortes pluges caigudes el 2009 a les Balears han contribuït a netejar l'atmosfera, si bé això no significa que s'hagin deixat d'emetre contaminants a l'atmosfera, sinó que aquests han anat a parar al mar. Per això, ha indicat que s'han de prendre mesurades per reduir la contaminació atmosfèrica, entre les que ha destacat utilitzar en menor mesura el transport privat i optar pel públic o anar a peu o en bici; adquirir electrodomèstics de classe A i graduar la calefacció a l'hivern fins als 21 graus i l'aire condicionat a l'estiu fins als 24 o 25 graus.

Per a abril, hi ha un "ús excessiu" del transport privat i, en aquesta línia, ha considerat que va ser un "error" la iniciativa de l'Executiu central de donar ajuts per a la compra de vehicles nous, ja que, segons el seu parer, es "contradiu" amb les subvencions per adquirir cotxes elèctrics. Altres de les recomanacions que ha citat per millorar la qualitat de l'aire són utilitzar aïllants tèrmics a les llars; utilitzar cuines i sistemes de calefacció de gas i emprar bombetes de baix consum o fluorescents.