Biografia de Pere A. Serra

Com a periodista començà la seva carrera al diari Baleares el 1947 i es titulà (1951) a l'Escola Oficial de Periodisme de Barcelona. Al llarg de la seva carrera ha estat director-propietari dels diaris Ultima Hora, Baleares, Majorca Daily Bulletin i Iberian Daily Sun, i de les publicacions setmanals Lealtad, El mundo de los toros, Holliday in Mallorca, Semana mallorquina, Mallorca Magazin, Mallorca deportiva i Fiesta deportiva, entre moltes d'altres.

El 1953 fundà l'editorial Atlante, des de la qual dugué a terme la publicació de novel·les, obres de teatre i llibres d'art. Així, féu la primera edició de Bearn -la novel·la de Llorenç Villalonga de la qual de llavors ençà s'han fets nombroses edicions i que ha estat duta al cinema-; l'obra de Camilo José Cela La familia de Pascual Duarte, traduïda (1957) al català per Miquel Serra Pastor; o l'extensa obra sobre el pintor Hermenegild Anglada Camarassa. Així mateix, imprimí les obres guardonades amb el Premi Ciutat de Palma de novel·la, poesia i teatre i El vol de l'alosa, obra il·lustrada amb 21 dibuixos originals de Joan Miró i 19 poemes de diversos autors mallorquins.

Per altra banda, com a promotor cultural i director editorial ha dut endavant la publicació d'obres tan importants com la Gran Enciclopèdia de Mallorca, l'Enciclopedia práctica de medicina y salud de Baleares, Els reis de Mallorca i la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears. Així mateix, el 2000 promogué la traducció al català de la magna obra de l'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena, Die Balearen (Les Balears descrites per la paraula i la imatge).

Fruit de l'amistat amb l'artista Joan Miró, el 1984 escrigué Miró y Mallorca, del qual es feren edicions en català, anglès, francès, alemany i japonès. L'octubre de 2007, l'editorial Ensiola en féu una segona edició en alemany que es presentà, coincidint amb la fira del llibre de Frankfurt, a la galeria Eva Winkeler. Així mateix és autor de Brujas la bella, Brujas la muerta (1956), Vinos y dioses (1985), amb litografies d'Enrique Broglia, De Guillem de Torrella a Juli Ramis (1986), amb litografies de Juli Ramis, 101 escultures a la vall de Sóller (1995), 101 pintors (Memòries d'una col·lecció) (2000), L'ombra del garrover. Escrits sobre art (1957-2003) (2003), Memòries d'un museu. Diàlegs en es Baluard (2007) i Viatge a la Xina (2008). A més a més, és coautor del llibre d'entrevistes Díganos Vd. algo (1952) i d'un gran nombre de presentacions per a catàlegs de diferents artistes.

Persona molt vinculada al món artístic, el 1978 promogué els actes d'homenatge del 85è aniversari de Joan Miró, dels quals destacà una exposició antològica de l'artista català a la Llonja de Palma, inaugurada pels reis d'Espanya, i una mostra d'homenatge de 365 artistes al Casal Solleric. A més, els diaris Ultima Hora i Mallorca Daily Bulletin feren una edició especial amb la col·laboració de pintors, poetes, assagistes i crítics d'art. Fou (1992) un dels impulsors i promotors del Museu d'Art Contemporani de Valldemossa i el 1996 projectà la creació de la Fundació d'Art Serra de la qual és president. El febrer de 1997 es posà al capdavant del Consorci del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma es Baluard, bessó del futur museu, que fou presentat oficialment el 26 d'abril de 1999 a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid; el 24 de gener de 2000 es col·locà la primera pedra en el baluard de Sant Pere (Palma), en presència de Mariano Rajoy, aleshores ministre de Cultura i Educació del govern espanyol. El mateix dia, i en un acte oficial celebrat a la Llonja de Palma, el ministre li imposà la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi, distinció que havia estat concedida el 22 d'octubre de 1999 per Sa Majestat el Rei a proposta del Ministeri d'Educació i Cultura per la seva promoció i difusió de la cultura. El Museu fou inaugurat pels reis d'Espanya dia 30 de gener de 2004. A més, a Sóller i com a president de la Fundació Tren de l'Art ha promogut l'adquisició del casal modernista Can Prunera - centre artístic dedicat al modernisme i a exposicions temporals-, i un parc d'escultures contemporànies al Port de Sóller. Des d'aquest càrrec impulsà (2006) la creació d'un espai expositiu a les antigues cotxeres de l'estació del tren de Sóller a Palma, on es mostra l'exposició permanent «Cinquanta paisatges de Mallorca».

En relació a la seva afecció al món de l'art, ha pronunciat nombroses conferències sobre pintura i escultura en diversos municipis de Mallorca, i també a Madrid, Granada, Barcelona, Atenes, El Caire i Budapest.

La seva llarga trajectòria professional ha estat distingida amb nombrosos guardons i distincions. Així, està en possessió de la Placa d'Or al Mèrit Turístic, pel Iberian Daily Sun (1971); el Premi de Premis Ciutat de Palma (1969); la Placa d'Honor dels Petits i Mitjans Empresari de Balears; la Medalla de Plata al Mèrit Europeu; el Siurell d'Honor al millor mallorquí de l'any de 1969, d'Ultima Hora; el Siurell de Plata dels Donants de Sang de Balears; el Bastó de Plata del Círculo Mallorquín; el Liderman dels Editors d'Espanya; l'Escut d'Or de l'Associació Espanyola de Professionals de Ràdio i Televisió; l'Òscar de la Comunicació; la Medalla d'Or de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme; la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts (1993); la Medalla d'Or del Ministeri de Cultura d'Egipte; la Medalla d'Or de la Federació Balear de Futbol; el premi Tànit de la Universitat Internacional del Mediterrani; el Diploma d'Honor del Govern de les Illes Balears (1993); la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma (1997), per la seva aportació a la cultura mallorquina; la Medalla d'Honor i Gratitud del Consell de Mallorca (2000); el Micròfon dels Informadors en l'apartat de premsa de l'Associació d'Informadors de Premsa, Ràdio i Televisió (2003); la Insígnia d'Or de l'Escola de Música i Dansa Bartomeu Enseñat (2003); la Medalla d'Or de l'Associació Austríaca d'Amics de Mallorca (2003); la Clau d'Honor del Castell de Sant Carles (2004); la medalla Quattrino d'Oro de la Banca di Teramo (2006); el premi de la Peña Taurina Andrés Sánchez, en reconeixement al suport al món dels toros com a director i editor durant vint-i-cinc anys de la revista El mundo de los toros (2006); la Placa d'Or del Ferrocarril de Sóller, en reconeixement a l'ajuda desinteressada en la creació de l'espai «Picasso. Ceràmiques» (2006); i la Medalla d'Or del Foment del Turisme de Mallorca, «per la seva contribució al turisme cultural de Mallorca i per la seva aposta pionera en mitjans de comunicació en anglès i alemany que han donat a conèixer Mallorca als principals països emissors del nostre turisme». Així mateix, la Mesa Agrícola de Mallorca li concedí la distinció El món agrari 2007, pel seu suport al camp agrícola.

És patró de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca i de la Fundació Sassu de Lugano (des de 1997); soci d'honor de la Casa Catalana de Balears; soci d'honor de Relacions Públiques de Balears; acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià (1997) i acadèmic corresponent, competent en art, de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1998); patró de la Fundación Camilo José Cela (des de 2002); soci d'honor del Círculo de Bellas Artes de Madrid (2005); patró de la Swiss Global Artistic Foundation (2007). Entre desembre de 2003 i març de 2007 fou president de la Fundació Jardí Botànic de Sóller i és (2008) president de la Fundació Tren de l'Art (Ferrocarril de Sóller). El mes de setembre de 2008 va ser nomenat president fundador de la Fundació Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma es Baluard en reconeixement per la seva tasca impulsora d'aquest centre.

El mes de febrer de 1993 fou investit doctor Honoris Causa pel Dowling College, de Oakdale (Nova York). Així mateix, ha estat distingit per diverses institucions. El 1996 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi; el gener de 2002 el Ministeri de Defensa espanyol li atorgà la Creu Militar amb distintiu blanc; el setembre d'aquell mateix any el president d'Alemanya, Johannes Rau li concedí la Bundesverdienstkreuz Band (creu de comendador del mèrit de la República Federal Alemanya); i el 14 de gener de 2004 el Ministeri de Treball i Assumptes Socials del govern espanyol la Medalla d'Or al Mèrit al Treball. El 4 de març de 2005 la República de França el nomenà Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres. L'acte de la condecoració tengué lloc el 21 de juliol d'aquell any a la fragata francesa Cassard i estigué presidit pel cònsol general de França a Barcelona, Bernard Valero. Per altra banda, el Govern espanyol atorgà a Pere Serra la Medalla d'Or al Mèrit Turístic en l'àmbit del coneixement turístic, «per ser un referent del periodisme i la informació turística a Balears, a més de ser pioner en Espanya de la premsa específica per a turistes en el seu propi idioma». Aquest guardó fou imposat per Sa Majestad el Rei don Joan Carles el 5 d'octubre de 2005 en el Palau de Congressos de Madrid, coincidint amb la celebració del centenari de la primera administració turística en l'Estat espanyol. Dia 20 de febrer de 2009 el Ministeri de Cultura li concedí la Medalla d'Or al Mèrit a les Belles Arts per la seva labor de foment i difusió de l'art, la cultura i el patrimoni artístic i es convertí així en el primer illenc en possessió d'aquest guardó. El novembre de 2009 el Ministeri de Cultura de la República de Bulgària li otorga la distinció Segle d'Or per la seva contribución a les arts plàstiquestiques i els seus mèrits en pro de la popularització de la cultura búlgara. President honorari del Club Ultima Hora, és, des del 20 d'agost de 2000, fill il·lustre de Sóller.

El 20 de desembre de 2006 l'Institut d'Estudis Baleàrics li reté un homenatge per ser el primer editor de Bearn o la sala de las muñecas i li lliurà la Lletra de Bronze en reconeixement «al treball desenvolupat per aquelles persones que han servit a la cultura de les Balears».

Els historiadors Pere Fullana i Jaume Coll, amb l'escriptor Miquel Ferrà i Martorell i el fotògraf Joan Torres, publicaren (2006) Ses Tanques de can Serra, un llibre en què es fa un recorregut per la finca que ha estat propietat de la seva família des del segle XVI.

El mes de maig de 2001 Lleonard Muntaner publicà, dins la col·lecció Mallorquins en Diàleg, Diàleg amb Pere A. Serra, de Francesc Bujosa, del qual l'autor digué que, a més de desvetllar el que Pere A. Serra opina sobre els temes més variats, és un llibre en què el personatge reflexiona sobre ell mateix i sobre la Mallorca que li ha tocat viure.

El 2008, el doctor Joan Nadal i Cañellas tengué cura de l'edició A Pere A. Serra i Bauzà, en el seu 80è aniversari, un llibre d'homenatge on es recullen articles de diversos col·loboradors i pintures i dibuixos realitzats per amics del protagonista.