Escorca és l'ajuntament balear més endeutat i l'altre extrem, Estellencs

Les dades del Ministeri posen de manifest que dia 31 de desembre del 2009 els ajuntaments de les Balears tenien un deute viu de 602,9 milions d'euros i això suposa un increment d'un 19,7 per cent en relació amb l'exercici anterior (503,4 milions).

Analitzant la xifra de cada municipi en proporció amb la població, Escorca, amb 1.052.000 euros i només 280 habitants, té el deute més alt per habitant de les Illes -3.757 euros per persona-. El segueix l'Ajuntament de Calvià, amb 70,4 milions d'euros d'endeutament que suposen 1.360 euros per habitant. A continuació trobam Sant Llorenç des Cardassar, amb uns 1.219 euros per habitant i una suma total de 10,5 milions d'euros. A l'altre costat només hi ha dues poblacions, Estellencs i Banyalbufar, que no tenen cap deute acumulat.

En termes quantitatius, Palma és el municipi de les Illes amb el deute viu acumulat més gran. Deu 179,3 milions d'euros, que representen un increment del 44% respecte del 2008. A continuació trobam una altra població mallorquina, Calvià, amb 70 milions -si bé en comparació amb el 2008 representa un descens de l'1,2%-. La tercera posició és per a Llucmajor, amb un deute de 38,8 milions d'euros i un increment del 33% amb relació al 2008.

En el conjunt de l'Estat, l'endeutament de les entitats locals es va situar en 34.595 milions d'euros, davant els 32.030 milions del 31 de desembre del 2008.

Molts municipis havien pogut tirar endavant els seus projectes gràcies als ingressos que l'alt ritme de nous habitatges va produir en el seu moment. En canvi, ara que la bombolla immobiliària només ha deixat pisos en venda o lloguer els municipis han vist com de cop i volta aquests ingressos provinents del sector de la construcció desapareixien i quedaven en una situació delicada. A més, cal recordar que durant el 2009 el Govern espanyol va destinar 8.000 milions d'euros al Pla E per dinamitzar els municipis i enguany seran només 5.000 milions, un 30% dels quals servirà per a despeses corrents.

Per tal de posar fre a la situació i tenint en compte les circumstàncies econòmiques, com ja es va fer el 2008, les entitats locals que no hagin superat el 2009 un límit de dèficit del 5,17% sobre els ingressos no financers quedaran eximides d'aprovar plans de reequilibri o de sotmetre'ls a l'aprovació dels òrgans que tenen atribuïda la seva tutela financera (segons el cas, el Ministeri d'Economia o les comunitats autònomes). D'aquesta manera es respecta el límit màxim de dèficit del 0,35% del PIB per al conjunt de les entitats locals.

Compromís

L'Estat i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) varen establir dimecres un "acord marc" per a la sostenibilitat de les finances públiques per al període 2010-2013, el principal objectiu del qual és reduir el dèficit públic al 3% del PIB. Amb relació a les entitats locals, el pacte plasma el compromís d'aquestes pel que fa la reducció del seu dèficit agregat des del 0,5% del PIB registrat en l'exercici del 2009 fins al 0,2% previst per al 2013, una xifra compatible amb l'objectiu de totes les administracions públiques de situar el dèficit públic en el 3% del PIB en aquest termini. Aquesta projecció inclou també l'efecte afegit de les liquidacions del sistema de finançament de les entitats locals dels exercicis dels anys 2008 i 2009.