Pregó de la festa de l'Estendard a càrrec de Guillem Frontera

"(...) Amb la guia sempre mestrívola del doctor Bartomeu Barceló i Pons, servidor vaig endinsar-me, fa molts d'anys, en la lectura dels testimonis de viatgers a les nostres illes, sobretot de final del segle XIX i fins ja ben entrat el XX. (...). En diríem viatger, de l'arxiduc Lluís Salvador? En tot cas, no seria, l'Arxiduc, el viatger que prejutja el país que visita. Ans al contrari, comença per preguntar el més elemental i així, paraula darrere paraula, aixeca el gran edifici de Les Balears descrites per la paraula i la imatge (...). (Un parèntesi: si allò que havien somiat els viatgers contrasta massa dràsticament amb la realitat, de manera que qualsevol encaix sigui inviable, el viatger de vegades s'irrita i culpa les coses i les persones per no ser com ell s'havia figurat. N'és el cas més representatiu el de George Sand (...). Iquè duien dins el cap aquells viatgers que, molts d'ells a bord del vapor El mallorquín, després d'una nit de navegació des de Barcelona, veien com la primera llum del sol feia emergir de la boira l'illa daurada? (...). La confirmació dels somnis no serà, en cap cas, la raó manifestada pel viatger que pretengui justificar el viatge. Així, adornarà l'empresa amb motivacions variades i ja un d'aquests viatgers, que citam, tot i que no tenim notícia que desembarcàs a la nostra illa, en presentarà un inventari curiós. Es tracta de Laurence Stern, autor d'un magnífic llibre titulat Viatge sentimental, qui va advertir-nos que "aquell que abandona el seu país natal per l'estranger té la seva raó o les seves raons, que procedeixen d'una d'aquestes causes generals: malaltia del cos, imbecil·litat de la ment o necessitat inevitable". (...).

"El viatger sentimental n'inclou molts, es nodreix de les motivacions dels ociosos, dels curiosos, potser dels mentiders, del malencònics o del vanidosos. En qualsevol cas, tots serien, al capdavall, simples viatgers, (...) que senten una veu que els convida al viatge, que els insta a abandonar les rutines i els compromisos per endinsar-se en la geografia dels seus somnis. (...). Sigui com sigui, allò que ens interessa remarcar avui és l'efecte que els seus testimonis ha tengut en el nostre imaginari i en la nostra percepció del país. Podríem dir que, d'alguna manera, ells ens miraren i nosaltres ens miràrem en ells. La seva visió va ser com un mirall, on es reflectia tant el que veien com el que havien pressentit i en el qual aprenguérem a mirar-nos. (...) .

"L'efecte mirall que tengueren els viatgers va ser especialment efectiu en la forma com els nostres avantpassats començaren a esguardar el país sense un interès material determinat. Gràcies a aquest efecte, la geografia, l'acció de l'home en la Terra i també la memòria vessada durant segles en aquells escenaris esdevingueren paisatge. I el paisatge, ja ho sabeu, té tant a veure amb la geografia com amb la història, de fet diria que és l'agent que transforma en història la geografia d'un país. El turisme variaria radicalment aquesta actitud desinteressada i aviat el paisatge seria avaluat com a efectiu de les campanyes per a l'activació del que Bartomeu Amengual en digué, ja el 1903, "industria de forasteros". Tant ell com Miquel dels Sants Oliver i Enric Alzamora, fundador del Foment del Turisme, pensaven en un desenvolupament turístic indissolublement lligat al progrés integral de l'Illa, en una modernització que, de la mà d'una economia enrobustida i dinamitzada pel turisme, milloràs els accessos al paisatge per a la seva contemplació i no per a la seva destrucció. L'aventura turística de Mallorca, sense oblidar-ne els aspectes positius, faria avergonyir aquells que primer la conceberen i la impulsaren. No som aquí, però, per a flagel·lar-nos, sinó per fer memòria i donar testimoni de gratitud d'aquells viatgers que triaren Mallorca per a donar forma als seus somnis i que, tot i els seus entranyables errors de percepció, ens ensenyaren a descobrir-nos i a respectar-nos. Les seves lliçons, no les ha exhaurides el pas del temps. (...)".