Diego havia nascut a Pamplona, però des dels 12 anys vivia a Mallorca. El seu pare, el reconegut uròleg Antonio Salvà, havia estudiat Medicina a la capital navarresa. Allà conegué la seva dona, Montserrat Lezaún, amb qui es va casar i va tenir set fills. Diego, el segon germà més gran, des de molt petit destacà per la gran vitalitat. Cursà els estudis al col·legi Mare de Déu del Carme, a escassos cinc minuts caminant del seu domicili familiar del passeig Mallorca. La seva part navarresa es veia en la gran afició per l'Osasuna. En moltes ocasions acudí a l'escola vestit amb la camiseta de l'equip navarrès i havia d'aguantar més d'una broma dels seus companys perquè l'equip militava a Segona Divisió.
Ja d'infant va començar a tenir una gran afició per les motos, que convertiria en la seva gran passió. També era un entusiasta de la pesca submarina. Fa amb prou feines una setmana anà a pescar amb el seu amic Luis a la zona de Santanyí. Diego va tenir més d'una discussión amb el pare, a qui no li feia gaire gràcia la passió del seu fill pels vehicles de dues rodes. Precisament, aquesta afició li va ocasionar un gran ensurt en sofrir un greu accident que el va mantenir en coma diversos mesos. Fins i tot, va arribar a perdre la parla quan es va recuperar. Malgrat tot, mostrant una gran força de voluntat i unes ganes de viure descomunals, va aconseguir recuperar-se'n per complet. No era el primer contratemps seriós que va tenir amb moto. Fa uns anys també va sofrir una greu caiguda a prop de Sóller.
D'ençà que va patir el segon sinistre, Diego va canviar una mica el caràcter. Una de les amigues conta: "Diego era un sol. I després de l'accident encara era més afectuós". De sempre, havia estat una persona independent amb gran sentit aventurer. Li costava aturar-se a un lloc. Això no obstant, després de superar el coma es mostrava encara més atent amb la seva família i amics. I sobretot tenia el suport de la seva al·lota, Vanesa, empleada d'El Corte Inglés amb qui sortia des de feia diversos anys i que va estar sempre al seu costat en els moments més difícils.
Així mateix, aquest canvi es va traduir en les seves preferències culinàries. Ara li agradaven aliments que abans no podia ni tastar. De tota manera, les gambes i els llagostins continuaven sent els seus plats preferits.
No fa ni dos mesos, la mare de Diego, encara sense estar totalment recuperat, li va preparar una festa al Fortí per celebrar el 27è aniversari. Hi acudiren uns 40 amics, alguns d'ells vinguts des de fora de Mallorca. Ningú del seu entorn no va voler perdre's un esdeveniment tan especial. Cap no sospitava que seria el darrer. Els amics de Diego han volgut que el seu record no s'oblidi i han creat una pàgina oberta a Facebook "Dol per Diego Salvà" amb multitud de fotografies del seu amic. La pàgina, creada per Pilar Giménez, ja havia registrat ahir vespre gairebé 300 comentaris d'amics i de persones que encara que no el coneixien i que han volgut enviar les seves condolences. Aquesta n'és una:
Diego, amic meu, no pot ser que ja no estiguis segur que des d'allà on siguis enviaràs molta força als teus pares, germans, amics i a la teva al·lota, que ho està passant molt malament. No et mereixies la mala sort que has tingut! Nosaltres quedam aquí amb l'alegria d'haver-te conegut i de saber que eres una bona persona. Se'm va trencar el cor fa 48 hores. Mai no oblidaré les nostres xerrades i t'envii una besada molt forta des d'aquí.
T'estima, la teva amiga silvieta.
