Planícia, oberta a tothom

Jo no el perdon. De l'eficiència no en parlaré, no conec prou el tema. De la honestedat... bé, els seus actes d'aquests dies no semblen gaire honestos, no és vera?

L'iniciativa de la compra no va ser del batle ni de cap regidor sinó de la mateixa associació. Això ho sap tothom. L'associació va demanar ajuda a Esquerra que foren els que primers mogueren els fils a Madrid, El govern va heredar aquesta demanda i al final pel bé de tots ha surtit envant. Tothom sap que no es mèrit del batle, però no em sembla estrany que surtis a la foto, ja que és el batle del municipi de Banyalbufar. No va anar a la festa i si a la foto...bé, si segueix essent un batle eficient i honest com feia anys que no teniem, jo el perdon.

Carai amb el batle de Banyalbufar! Deixa la seva gent a la plaça per anar a fer-se la foto. Senyor batle, encara se no se'n ha donat que està al servei del banyalbufarins? És amb això que es comprometé i per això que cobra. És llastimós que l'ambició i la prepotència dugui una persona a despreciar els seus fins al punt de deixar-los a la plaça de celebració incumplint la paraula donada. I, no es veritat que per anar a Planícia s'ha de passar per la plaça? Quina barra! BANYALBUFARINS ENHORABONA! i gràcies a Bany-Al-Bahar i a Rosstots els que ho han fet possible.

Estic molt content. No sabeu com me'n record de tanta gent que ja no hi es i que han lluitat desintesadament per aconseguir que Mallorca, els seus paisatjes, els seus camins, les seves fonts les puguin gaudir tot-hom. Gràcies a tots els que d'una manera o d'altre heu pitjat per que fos realitat la compra de Planisi. Ara, a per la font des garbell a per el cami de Ses Planes en Son Bunyola, a per es Fangar de Manacor a per... Enhorabona a tots.

El procés progressiu d'anar comprant possessions amb doblers públics és una boníssima inversió. Hem d'intentar recuperar, a poc a poc, tot allò que hem perdut per imbècils.

PLANÍCIA DIGNIFICA A LOS MALLORQUINES Hemos ganado. Usted podrá pasear por la finca de Planícia (Banyalbufar) sin el temor a que le peguen un tiro. O sin que lo echen fuera. Ahora falta ganar a los ingleses de Es Rafal de Planícia, finca colindante, que tienen cerrado el paso del camino público Es Camí des Correu. Ganaremos, seguro. Pero hasta ahora han ganado ellos. Peter Eisemann, propietario de la finca Es Fangar de Manacor, ha cerrado todos los caminos públicos que cruzan su territorio, compró todas las ediciones de los planos de caminos públicos que editó el Ajuntament, su personal de seguridad impide el paso a la gente que quiere transitar por el camino público de su finca. Richard Branson compró otra finca emblemática de Banyalbufar: Son Bunyola. Vino personalmente al pueblo para decirnos que si le dejaban construir cinco chalets, rehabilitaría las casas de la finca y haría “el mejor hotel del Mediterraneo que dará trabajo a todo el pueblo”. L'has vist a s'hotel? Lo que hizo Branson fue lo que hacen todos: comprar, lavar la cara y vender. O sea: especular. También Axel, su administrador compró la finca de Es Rafal de Planícia y al poco tiempo la vendió. Son los nuevos colonizadores. “Yo vengo aquí. Compro y es mío. Tu no entras.” No respetan nuestra cultura ni las leyes ancestrales de derecho de paso, nada. Estos son sólo tres ejemplos pero hay muchos ciudadanos europeos que han utilizado nuestra tierra para especular y nosotros hemos visto como se llevaban el dinero sin que las autoridades, ni los bufetes de abogados al servicio de estos ciudadanos, dijeran absolutamente nada. Cayó en mis manos una película basada en el libro de Rosamunde Pilcher “El tigre dormido” rodada por una productora alemana el año 1995, básicamente en Mallorca (Soller, Banyalbufar...) Una cinta denigrante para los mallorquines, pero gracias a ella pude entender cómo nos ven, qué piensan de nosotros los alemanes. Y también me ayudó a comprender este fenómeno de la compra masiva de casas y fincas por parte de extranjeros, que se desarrolló principalmente en la década de los 90. Nada más llegar al aeropuerto, le roban la cartera a la protagonista. Toma un taxi, en principio el taxista parece un hombre generoso, pues le acompaña a sabiendas que no lleva dinero, pero después roza el ridículo intentando cobrar la carrera. En otra ocasión uno toma otro taxi y resulta que no puede llegar a su destino porque la carretera está llena de cerdos que le impiden el paso, y después el coche, un Seat 1500, sufre una avería. El taxista para un Mercedes descapotable para que se lleve a su cliente, al tiempo que le pregunta: “¿Qué pasa con mi dinero?” Respuesta, yéndose a toda velocidad con el descapotable: “¡Sólo llevo de los grandes...!” O sea, “me voy sin pagarte porque eres un palurdo y además no tienes cambio de un billete de 5000 pesetas” Otra conversación: “¿Qué hace una mujer tan cultivada como usted en este lugar?” “Si tienes dinero puedes permitirte ir al caos tranquilizador de cualquier gran ciudad europea o americana” Resumiendo, te vienen a decir: “Estos mallorquines son unos atrasados, tienen un paraíso. Venid aquí que las casas y fincas de sus abuelos están derrumbándose y las venden a buen precio pensando que te toman el pelo. Vosotros las restauráis, y así estaréis bien vistos socialmente, y cuando os canséis de Mallorca, las vendéis, por supuesto a otro extranjero y en menos de cinco años seréis ricos” Así es. Mejor dicho así ha sido. Ahora gracias a la pericia de Paco Albertí, presidente de la Associació cultural Bany al bahar y lógicamente de todo el pueblo de Banyalbufar, políticos locales y autonómicos incluidos, se ha podido comprar Planícia, que servirá para dignificar un poco toda esta historia. XISCO BUSQUETS

Que el batle de Banyalbufar és d'UM ho has dit tu, a mi m'és ben igual de quin partit sigui. El que no més igual és que els polítics sempre es vulguin posar les medalles que no els corresponen. Per cert, sé de molt bona font que el darrer partit Banyalbufarí que va firmar a favor de la compra de Planícia, i que no ho va fer fins que la resta no hagué firmat, és precisament el del senyor batle. Que si ocupa aquest càrreg és per què el poble de Banyalbufar l'ha elegit (governa en minoria) i, per tant, és amb els banyalbufarins que hauria de ser i no fent-se la foto. Sobretot quan havia promès ser-hi. I torn a repetir, tant se m'enfot del partit que sigui.

Crític els banyalbufarins tenen motius de sobra per estar contents amb el seu batle, no se si el critiques simplement perquè és d'UM, però tanmateix ningú ha fet tant pel poble en tant poc temps com ell. Per comprovar-ho basta fer un passeig pel poble i pel Port del Canonge.

Si de la Conselleria de Medi Ambient ha de dependre la gestió de la finca anam arreglats!!! Com a poc ho poden cedir als caçadors, que tots sabem quin tipus de gestió en farien. Plànicia per a tots, no hi volem un hotel, ni un refugi de caçadors, ni que els polítics de torn ho tenguin per fer-hi torrades.

El batle Miquel Ferrà s'estima més fer-se la foto amb els polítics que celebrar la compra de Planícia amb el poble de Banyalbufar. Aquest és el titular que tots els banyalbufarins tenen en ment aquest matí.