Balears és la comunitat més perjudicada per l'actual sistema de finançament autonòmic, més que Catalunya, ja que rep una de les pitjors inversions per càpita de l'Estat i, a més, té un dels endeutaments públics més forts. «Nosaltres sí que no podem esperar més» la reforma del finançament. Ho diu el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, quan veu el ressò que tenen les queixes del president català, José Montilla. Unes queixes molt semblants a les que l'Executiu balear ha fet sentir fins ara.
Balears i Catalunya volen que el nou sistema de finançament reconegui la població real i garanteixi recursos similars per sufragar els serveis socials bàsics: sanitat, educació i serveis socials. «La solidaritat no pot ser indefinida i il·limitada com succeeix amb el sistema actual», afegeix el president Francesc Antich en el seu blog. Ambdues comunitats no acceptaran un retard en la revisió del sistema. No poden. Madrid els en garanteix un de nou que s'aplicarà l'any que ve.
Manera admet «contactes» amb el seu homòleg català, Antoni Castells, reconeix que les «situacions» i els «reptes» de Catalunya i Balears són coincidents, però no vol sentir a parlar de 'front comú'. «No anam en contra de ningú», recalca en un debat que ajunta a un costat comunitats populars i socialistes com Balears, Catalunya, Madrid o el País Valencià; i situa enfront regions del PP i del PSOE com Andalusia, Estremadura, Galícia o Castella-Lleó, partidaris d'altres criteris o, fins i tot, de retardar-ne la revisió.
«El debat entre comunitats riques i pobres és fals. El debat és entre comunitats mal finançades i ben finançades», diu Manera. «Nosaltres no donam suport a ningú», respon quan li demanen per les reivindicacions catalanes, «defensam els interessos de Balears».
Segons dades de 2005, el darrer exercici liquidat, Balears rep un finançament per habitant de 1.656 euros, el pitjor de l'Estat. Catalunya està per sota de la mitjana estatal, però en rep 1.950. El còmput no té en compte les inversions de l'Estat, que el 2008 també afavoreixen Catalunya: prop de 600 euros per habitant, pels prop de 300 de Balears.
Finalment, l'endeutament també és fort a ambdues comunitats. Segons les dades del Banc d'Espanya, el deute de Catalunya l'any 2007 suposava el 7,6% del seu PIB i el de Balears, el 6,8%. Estan entre les cinc comunitats més endeutades. Tanmateix, mentre el banc just computa 1.669 milions com a deute autonòmic balear, el Govern el situa vora els 3.000 milions, gairebé el doble. Per tant, aquí també, la situació financera de les Illes seria la pitjor de l'Estat.
Més informació a la pàgina 21.
