algo de nubes
  • Màx: 18.78°
  • Mín: 13.93°
19°

Els testimonis evidencien que Hidalgo dirigia la trama i Massot la controlava

Declaren diversos funcionaris sense atrevir-se a acusar directament els implicats

91630
Hidalgo (esquerra) i Massot (dreta), ahir, a l'entrada de la sala on se'ls jutja.

Els testimonis que declararen ahir en el primer judici del cas Andratx pel xalet il·legal de l'exbatle de la localitat, Eugenio Hidalgo, evidenciaren amb les seves paraules que l'excap d'Urbanisme i exdirector d'Ordenació del Territori, Jaume Massot, era el cervell de la trama de corrupció urbanística, presumptament dirigida per l'exbatle Hidalgo. Mentre Massot s'hauria encarregat de controlar i corregir tots els informes i expedients urbanístics que elaboraven els tècnics municipals, Hidalgo donava les ordres i manejava l'estructura del Consistori segons els seus interessos polítics i privats.

En el cas concret de la construcció de l'exbatle a la vora de l'Ajuntament, que se sotmet a judici aquests dies, els testimonis que han treballat al Consistori foren unànimes en afirmar que Hidalgo estigué sempre pendent de l'expedient de suspensió d'obres i de demolició, així com d'altres cinc o sis dirigits contra membres de l'oposició.De fet, l'home que va proposar la demolició del xalet d'Hidalgo és Pau Vidal, l'únic jurídic municipal en el qual confiaven els funcionaris de l'Ajuntament. Segons la responsable municipal de l'expedient de l'habitatge d'Hidalgo, Ana Maria Barcos, el misser Pau Vidal fou expressament apartat de l'urbanisme municipal «per ser l'únic professional estricte i exigent». Un extrem que corroborà Vidal en dir que Hidalgo decidí canviar-lo de lloc sense ell saber per què.

«A l'Ajuntament és habitual que apareguin i desapareguin documents» recordà Barcos després d'explicar que començà a dur-se malament amb l'exbatle quan aquest li suggerí que deixàs caducar cinc expedients d'esbucaments, entre aquests, el seu i els dels membres de l'oposició. Finalment, assegurà Barcos, la secretària del Consisori, Àngela Hernández, li reconegué un dia que els expedients havien de desaparèixer «perquè només provocarien problemes». Així mateix, Pau Vidal afirmà haver rebut una telefonada d'aquesta mateixa secretària per comunicar-li que la seva proposta de demolició no s'executaria.

Gairebé ningú no gosà acusar directament Hidalgo i Massot de pressions o activitats il·lícites, però de les seves declaracions es desprenia que els dos càrrecs polítics eren els caps de la trama, en la qual també podrien estar implicats alguns dels testimonis que declararen ahir, que defensaren que no recordaven bona part del que havien fet al departament d'Urbanisme d'Andratx.

L'arquitecta tècnica municipal Cinta Moyà no recordava, per exemple, per què durant una conversa telefònica intervinguda per la Guàrdia Civil parlava de «mangarrufes» a l'Ajuntament, «poca confiança en els advocats» o de «manca d'aigua clara». Moyà tampoc no explicà per què la seva interlocutora l'havia qualificat com a «mula de càrrega» que signava tot el que li deien. Ni Moyà ni Barcos sapigueren explicar per què durant una xerrada parlaven «d'acabar a la presó» o dir la veritat el pròxim cop que parlassin davant un tribunal. I tampoc no aclariren què anaren a fer al despatx del misser d'Hidalgo abans de declarar davant el jutge instructor.

La secretària Àngela Hernández, assenyalada durant les declaracions de la resta de funcionaris com l'única persona que podia saber per què desaparegueren certs documents de l'expedient d'Hidalgo, demostrà una manca de memòria excepcional, ja que no fou capaç de respondre gairebé cap de les preguntes sobre la tramitació de l'expedient del xalet d'Hidalgo, ni si havia mantingut contactes amb Massot referents a això.De fet, el tribunal va haver de recordar als testimonis que estaven sota jurament i que amagar la veritat els podria suposar penes de presó.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.