Q. TORRES. Palma.
La Comunitat Autònoma no pot afrontar de cop les reivindicacions econòmiques de metges i professors de la concertada. Així ho diu el conseller d'Economia, Carles Manera. Les peticions d'aquests dos col·lectius suposarien al voltant de 21,5 milions d'euros anuals, per a un pressupost de 3.323 milions. És un ínfim 0'6%, però les arques de la Comunitat estan ofegades.El fort deute de la Comunitat Autònoma, accentuat per l'anterior Govern del PP, i el dèficit pressupostari provocat per un mal finançament autonòmic per part de l'Estat, llasten els comptes autonòmics de Balears i deixen poc marge de maniobra a l'Executiu. La davallada d'ingressos tributaris, provocada per la caiguda del sector immobiliari, acaba de rematar un context desfavorable per atendre les peticions salarials dels dos col·lectius concrets.
«No estam dient que no a les seves peticions, però els comptes de la Comunitat s'han de poder oxigenar. La gent ha de ser conscient de l'escenari i ha de 'calendaritzar' les seves demandes». Ho diu el responsable d'Economia i Hisenda, Carles Manera. A hores d'ara, el pressupost de les Balears és dels més baixos de l'Estat en inversió per càpita i la Comunitat és, alhora, la que rep pitjor finançament per habitant de tot Espanya. Per això, moltes de les esperances del Govern estan posades en la negociació del nou sistema de finançament, que s'ha d'obrir de manera imminent. Just si es té en compte la població actual de Balears, arribaran un mínim de 200 milions més cada any.
El dèficit de finançament pot justificar, en part, el fort endeutament al qual ha arribat la Comunitat, de 2.724 milions. Però el 68% d'aquest endeutament s'ha generat els darrers quatre anys, amb Jaume Matas de president. 562 milions provenen del «deute històric» en Sanitat i Educació i 386 més deriven dels convenis de carreteres no pagats per Madrid. S'havien computat com a ingressos i no es cobraren mai. Però, a més d'aquests ingressos ficticis, també generaren un fort endeutament les grans obres públiques escomeses en la legislatura anterior, algunes de les quals registraren importants desviacions pressupostàries. El metro, per exemple, costà 315 milions d'euros, 80 més dels que pressupostà l'anterior Govern del PP, i el Palma Arena n'acabà costant 90, un 81% més del previst, que era de 47'7 milions.
Foren els casos més sonats, però no els únics. Les obres d'accés al port de Sóller tenien un pressupost de 4,8 milions i en costaren 27,5, i el desdoblament de la segona ronda d'Eivissa costà 19 milions més del que es preveia. A més, Salut i Educació patiren una desviació pressupostària de 102 i 57 milions. Ara, l'Executiu ha situat a cada Conselleria interventors per evitar la desviació. I en un context de contenció de despesa i amb un escenari desfavorable, el Govern afirma que no pot assumir els 21,5 milions que reclamen metges i professors, tot i que només sigui el 0'6% del pressupost, l'equivalent al sobrecost d'una carretera el PP.
