ANTONI MATEU. Palma.
Les vaqueries de Son Suau, a Manacor; de lesVeles de Canyamel, a Capdepera; i de l'Hort de Sant Martí, a Vilafranca de Bonany, obtingueren ahir l'or, la plata i el bronze respectivament de la qualitat lletera que atorga cada any Expoaviga, el Saló Internacional de la Tecnologia Avícola i Ramadera, que es du a terme a Barcelona.Aquests guardons, que tenen gran anomenada arreu de l'Estat, reconeixen la tasca de les tres vaqueries mallorquines per damunt d'explotacions d'altres parts amb gran tradició lletera, com són Astúries, Galícia o el País Basc.
Aquest certamen és molt innovador perquè el que valora no són les condicions morfològiques o sanitàries de l'animal sinó les característiques qualitatives de les mostres de llet que, en el cas de Mallorca, foren acreditades pel Laboratori Interprofessional Lleter de Balears (LIBAL). Un requisit indispensable és que les mostres han de ser en cru. Això vol dir que la llet no ha d'haver patit cap procés de transformació des que la vaca fou munyida. Expeoaviga permet que cadascuna de les comunitats autònomes presenti al concurs un total de deu explotacions avalades. Això fa que la delegació balear hagi aconseguit un nombre considerable dels guardons. I més, si es té en compte la crisi que des de fa anys arrossega el sector amb la davallada continuada dels preus i el tancament progressiu d'explotacions al Pla de Sant Jordi, a Palma, i al Migjorn i al Llevant.
«Allò que Expoaviga valora -explica Baltasar Martí, un dels premiats amb l'or- no és el resultat d'una mostra puntual, sinó que les mostres siguin bones de manera continuada durant un any».«Les analítiques no menten. Tot hi queda registrat, en la llet. Els indicadors que et fan valedor d'un premi és que tingui absència de medicaments; que no tinguin cèl·lules somàtiques, que vol dir que l'animal ha estat malalt, i que no hi hagi càrrega bacteriològica, que és un indicador de netedat», explica Martí, el vaquer de Son Suau de Manacor.
«Baldament tu tinguis les vaques dins palmes d'or, si les canonades de les màquines amb què les munys no estan netes, no hi ha res a fer. Perquè et reconeguin la tasca, ha d'estar en bones condicions la maquinària, la porxada, la vaca i, fins i tot, el braguer», diu Martí. Amb aquests guardons, els tres pagesos ara esperen que els empresaris lactis els apugin el preu que els paguen pel seu producte, que en l'actualitat es troba entre 0,39 i 0,40 cèntims d'euro. Per contra, els empresaris venen el litres de llet fins al preu d'un euro.
«Tot i que ens han donat aquests premis, no crec que això servesqui de revulsiu als empresaris perquè ens paguin més», comenta Antoni Bauzà, el guardonat amb el bronze. «Jo tenc 200 vaques. Som el que més llet ven a Agama i em sap molt de greu veure com la cosa minva de cada dia. El preu del pinso no s'atura de pujar. He de pagar 80 euros per cada tona i les meves vaques en consumeixen fins a 77 cada mes», diu el vaquer de l'Hort de Sant Martí.
