Encara no fa gaires anys que néixer a casa era la cosa més normal del món. No hi havia avenços i la cigonya arribava quan arribava. Ara la medicina i els professionals han fet possible una higiene i una seguretat millors a l'assistència als parts. La gent està més tranquil·la i ho deixa tot en mans dels metges. Però a vegades ens trobam que la criatura té pressa per sortir i no pot esperar els sanitaris, i és llavors quan alguns es veuen obligats a exercir de metges.

«Com un professional», així qualificà Rafael Hidalgo l'assistència que donà el seu amic Miguel Àngel Dominga a la seva esposa, Sandra Díaz, que va tenir el petit Alejandro a casa. Va ser a la matinada quan Sandra es posà de part, però la família tenia el cotxe espanyat i van haver d'esperar l'arribada de Miguel Àngel, però l'infant no esperà i la mare anà de part al llit familiar amb la presència de la germana gran, la petita Patrícia de dos anys.

El pare del nin no va saber reaccionar a causa del nerviosisme del moment i va deixar en les mans del seu company tot el procés. De fet, segons narrà Miguel Àngel, «jo ja tenia una certa experiència. Un dels meus fills va néixer dins el cotxe i l'altra a l'entrada de l'hospital, així que més o menys ja sabia com anava això».

«Miguel Àngel va agafar el nadó amb una mà i li desembolicà el cordó umbilical que duia envoltant el coll; tot això amb naturalitat i tranquil·litat. I seguint les instruccions que ens indicaven des del telèfon d'emergències 112, va anar tot molt bé», assenyalà el pare del petit Alejandro. Miguel Àngel també va ser l'encarregat de tallar el cordó umbilical de l'infant, sota la mirada atònita del pare i la germana del nin. Després, els metges d'urgències de Son Servera i l'UVI mòbil que havien sol·licitat arribaren al domicili familiar.