ANDER ZURIMENDI. Palma

La ciència i la psicologia caminen de la mà a l'hora d'aclarir el fosc cervell dels violents. Com arriba una persona a violar i assassinar-ne una altra?

La resposta, no per senzilla, deixa de ser enigmàtica: Neix al nostre interior. De fet, al cervell. Segons explica Ignacio Morgado, catedràtic de psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, el nucli de l'hipotàlam és clau en la potenciació d'un caràcter violent. I si s'altera per elements externs, les fòbies s'aguditzen.

Un estudi amb rates a les quals aplicaren corrents elèctrics així ho demostrà. I, què pot causar la mateixa sensació en un ésser humà? Doncs un tumor al cervell, per exemple. De fet, molts psicòpates, violadors i pederastes dels quals s'autopsià la massa grisa patien càncer cerebral. D'una mida tan gran que en pressionar el nucli de l'hipotàlam desencadena la conducta violenta.

Ara bé. La seva malaltia mental l'eximeix del seu delicte? «No», respon fredament Morgado. «És un malalt, però ha d'anar a presó». Tal com hi han d'anar els psicòpates, pederastes, violadors. Per una part, al presidi han de treballar una teràpia psicosocial; intentat així la rehabilitació mental d'aquests malalts.

Però s'han donat casos de pederastes que es comporten molt bé a la presó i en sortir al carrer un cap de setmana de permís, tornen a violar nens. «Tot i que hagin passat quinze anys», puntualitza. I els remeis per evitar que reincideixin són molt polèmics. Per una banda, la castració física dels òrgans genitals és ja una realitat a estats americans com Texas. Els presos sexuals, de fet, no poden sortir al carrer sense que els castrin. «Tot i haver complit la condemna!».

Els experts, tanmateix, dubten de la seva eficàcia. «En aquest tipus de malaltia juga més la dominació que el sexe». O sigui que el violador, a falta del seu penis, podria utilitzar altres instruments per penetrar-la. «Forçar-la i matar-la, al cap i a la fi». I sona esgarrifós.

És per això que Morgado és més favorable de la castració química, l'autèntic debat dels nostres temps. «Es tracta d'inhibir els seu desig sexual mitjançant hormones», explica el professor. I es tracta d'un procés reversible. No cal oblidar que la mutilació genital atempta obertament contra la carta de Nacions Unides sobre Drets Humans.

La reinserció dels violadors i pederastes planteja un altre gran debat en les societats occidentals. Cal fer públiques les adreces dels expresidiaris? Una vegada compleixin la condemna, també tanquen el seu deute amb la societat. O no? «Jo sóc totalment favorable a publicar on viuen els pederastes una vegada surten de presó», comenta Morgado amb notòria vehemència. I es justifica: «Si un d'aquests monstres viu al meu costat, vull saber-ho per poder defensar els meus fills». Tanmateix, Morgado diu que ell no és legislador, i per tant, només estudia la realitat dels violents. I ha arribat a una conclusió: «Ni tothom neix Jack l'Esbudellador, ni tampoc Teresa de Calcuta». És cert que el cervell neix, biològicament, abonat per la reactivitat o no.

Si és molt reactiu, dependrà de com sigui educat, tant per la família com per la societat. Cap a la maldat o la bondat. «L'ambient poleix el que ja duem heretat», conclou. I sobretot els nens i nenes, que encara creixen. «I els joves també!». Però, un al·lot de vint anys que no ha crescut ja? «No!», respon tractant de fer caure un mite. «El cervell d'un jove no acaba de desenvolupar-se fins als 22 o 23 anys, segons els casos, a causa d'un procés de «poda» de certes connexions que no farem servir mai més».

I fins que no s'acaba la poda, no hem madurant. Aquesta revelació, efectivament, planteja un problema greu. És el jovent suficientment madur per anar a votar? I per treballar? Per conduir, o beure alcohol?.