Condemnats a l'ombra per blocs de formigó

El parc de l'avinguda de Mèxic és un lloc especial per als col·legis Joan Miró, Camilo José Cela i l'institut Antoni Maura. Tots junts agrupen més de 2.000 nins. Saben que és molt difícil salvar aquesta zona verda, amb més de 150 arbres. Ara perilla per un projecte de construcció de pisos a mans de l'empresa Mapfre. Les màquines estan preparades per poder entrar quan vulguin. Després d'això, vindrà l'ombra i la humitat. «La part de darrere dels edificis estaran situats sols a dos metres de distància dels nostres patis», diu Glòria Ferrer, professora de l'IES Antoni Maura. En aquest institut s'expropiaran 160 metres de la pista esportiva per la nova alienació que s'està fent al carrer Brotad. «No en teníem coneixement», diu Ferrer. «Si ens posen aquests edificis, quedarem encaixonats, l'únic que s'aconseguirà és aïllar-nos més i alimentar els focus de marginació», denuncia.

La plataforma per salvar aquest parc veu dubtós el «secretisme» amb què l'anterior Consistori dugué els tràmits per requalificar el solar afectat, que segons el l'Ajuntament ha deixat de ser zona verda des de 2004 per passar a ser sòl residencial. «Si ja és un terreny particular, tal com ens informà el Consistori, per què cada dia personal de parcs i jardins de l'Ajuntament ve a netejar-lo?», qüestiona Ferrer. Aquest institut té més de 1.600 alumnes. Segons confessa, Patrimoni de Cort encara té catalogat aquest terreny com a zona verda malgrat que l'Ajuntament digui el contrari. «És molt estrany, no entenem res», afegeix.

«Ens lleven tot el sol. El pitjor de tot és que hem agafat aquest projecte quan ja estava massa avançat», expressa Miquel Gelabert, del CP Joan Miró. A través d'unes reixes de ferro que fermen aquest centre s'hi contempla una gran esplanada, devora del parc. Ja no podrà convertir-se en una zona esportiva, com estaven reivindicant l'AMPA i els professors d'aquest col·legi. «Fa més de set anys que demanam aquest equipament. Aquí també hi construiran blocs», lamenta Joana Antich, presidenta de l'AMPA. Aquesta escola, amb uns 300 nins, s'està quedant petita: «Fa un parell d'anys ens varen haver de llevar l'aparcament per als professors per fer-hi el pati d'infantil», comenta Antich.

L'escola Camilo José Cela és pionera en nins que tenen problemes motrius. Ara n'acull una trentena.

L'educació especial totalment normalitzada és possible en aquest col·legi perquè està preparat amb els mitjans necessaris per atendre aquest alumnat. Per exemple, els jocs infantils instal·lats en un dels patis «estan adaptats per a aquests nins», remarca la mestra, Joana Maria Perelló. I precisament aquest és el més afectat per la «destrucció» del parc. «Els fisioterapeutes que vénen a l'escola cada setmana quan fa bon temps surten a fora a fer la rehabilitació», constata Perelló. Serà una aberració: «el pati ens afectarà no només per l'ombra sinó també pel tractament que donam a aquests infants», diu. La seva classe de Primària està envoltada per uns grans finestrals de vidre amb una vista cap al parc. Aviat ja no es veurà.

A banda del parc, tant el Consistori i com el Govern, tenen compromesos més solars públics de la zona a la iniciativa privada com a possible moneda de canvi als terrenys de primera línia de la façana marítima. Són dos terrenys ubicats també a l'avinguda de Mèxic: un limita amb el carrer Callao i l'altre amb Puerto Rico. I és que a la zona hi havia d'anar en l'etapa del PP, el Palau de Congressos i el nou Ajuntament.