A.P.FERRANDO. Palma.
A partir del curs 2009/2010, les persones que es matriculin a la Universitat de les Illes Balears podran cursar 29 titulacions de grau. Aquest fet suposarà la substitució de les 40 antigues carreres universitàries per uns nous estudis adaptats a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), fruit de l'anomenat procés de Bolonya.
La pèrdua de titulacions és fruit de l'agrupació de diferents estudis de branques molt semblants en un únic títol de grau. És el cas, per exemple, dels antics magisteris. Fins ara, la UIB comptava amb sis especialitats (educació especial, educació física, educació infantil, educació musical, educació primària i llengua estrangera). A partir del curs 2009/2010, tan sols existiran dues titulacions en aquest àmbit: Educació infantil i educació primària. En la mateixa situació es troben els estudis de Ciències Empresarials, Relacions Laborals i Administració i Direcció d'Empreses. Aquestes carreres s'han fusionat en una única titulació, anomenada genèricament Empresa.
Amb els nous estudis s'eliminen les anomenades carreres de cicle curt -de primer cicle i de tres anys de duració o de segon cicle i de dos anys- i es dóna pas a les noves 29 titulacions de grau, totes elles de 4 anys de durada i 240 crèdits. Així, es deixa entreveure una de les línies bàsiques que caracteritzen el nou model educatiu: una formació generalista en la titulació de grau per deixar pas a l'especialització en les noves titulacions de postgrau: el màster, de 60 crèdits, com a cicle de formació avançada, i el doctorat, d'altres 60 crèdits, com a cicle de formació investigadora.
Crítiques
Des de la seva gestació el procés de Bolonya ha anat acompanyat d'una allau de crítiques de diferents sectors del món educatiu. Professors, organitzacions estudiantils, com el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, així com també el Fòrum Social de l'Educació han coincidit en denunciar que la reforma anava acompanyada també de l'avanç cap a un model d'universitat al servei dels interessos de les empreses i no de la societat. Aquest fet, segons les crítiques vessades, es traduiria en la conversió d'aquests centres de coneixement en simples espais de formació professional.
