algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
21°

«Els lectors adults de còmics estan empegueïts de fer-ho pel carrer»

Tomeu Morey és venedor d'historietes hentai, ahoi, yuri, shonen...

ANTONI MATEU. Palma.

Difícilment trobaríem algú que no hagi sentit a parlar mai d'Spiderman o de Batman. Si parlam, però, de Wonder Woman, d'Spirit, d'Aquaman, d'Ion o d'Espectro, la cosa canvia. Tot i que aquests personatges per ventura fa més de cinquanta anys que regnen, només són coneguts per aquells més entesos del món del còmic. «No tots els clients que tenim -explica Tomeu Morey (Palma, 1978), propietari de Norma, una botiga especialitzada en còmics del carrer Mateu Obrador- són joves o adolescents. N'hi ha molts que tenen quaranta anys a més. Sabeu què passa? Idò que molts dels que ara són adults senten nostàlgia pels còmics que llegien quan eren al·lots».

El cert és que la cultura dels còmics està vinculada sobretot als entorns urbans. Per això, com que Palma fa pocs decennis que és una gran concentració humana, no és d'estranyar que els lectors d'una determinada edat siguin més minoritaris. «A Madrid i Barcelona, els còmics americans de superherois ja hi arribaven als anys setanta. Aquí, no. El més habitual era que els al·lots mallorquins llegissin els tebeos fets aquí o les historietes de Mortadelo i Filemón o de Zipi i Zape», explica el venedor que ha fet de la seva afició, la seva manera de viure.

«Quan vas per Europa és molt habitual veure persones adultes, fins i tot majors, que llegeixen còmics asseguts a un banc del metro o en un parc. Això, aquí, no passa. Sembla com si els lectors estiguessin empegüeïts de fer-ho enmig del carrer. Tot això, però, jo pens que està canviant», diu Tomeu.

De còmics, se'n distingeixen de tres castes o grans grups, els quals són condicionats per la seva procedència. Els japonesos, els americans i els europeus. «Tots tres -diu l'entès- són ben coneixedors i es destrien amb facilitat. Els japonesos tenen un format petit. Devers un pam d'alçada, solen fer. Són en blanc i negre, es publiquen cada setmana i, com a cosa curiosa, es llegeixen a l'inrevés. Com que l'alfabet japonès, a diferència del llatí, va de dreta a esquerra, les historietes, baldament es tradueixin, conserven aquest ordre».

«Els còmics que es fan a EUA tenen el tamany d'un DIN-A4. Tenen color i se solen editar amb una periodicitat mensual. Ah! I les històries que conten, majoritàriament, estan relacionades amb les vides de superherois», comenta Tomeu. «Els europeus són els que tenen la mida més grossa, tenen tapa forta i es publiquen amb periodicitat anual. La seva temàtica és molt variada. Conten històries de ciència ficció de tot tipus. Des d'històries de reis medievals fins a qualsevol cosa que et puguis imaginar», explica.

Tanmateix , els japonesos són els que segueixen unes divisions més clares. Amb el nom shonen es coneixen les historietes d'aventures per a tots els públics. Els còmics seinen també són d'aventures però per a gent adulta. Inclouen escenes de violència i sexe. Els shojo expliquen romanços i embolics sentimentals.

«Existeix també un altre tipus de còmic que és eròtic. Els hentai expliquen relacions entre al·lots i al·lotes; els ahoi, entre al·lots i al·lots, i els yuri entre al·lotes i al·lotes», especifica Tomeu. «Moltes de vegades, encara que no sempre, en veure entrar pel portal un client ja sé quina casta de còmic comprarà! També he de dir que la majoria són clients habituals i, per tant, ja sé què vénen a cercar», diu.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.