cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
27°

«Els sistemes de predicció meteorològica no es democratitzaren fins a l'any 1999»

La cap de Missió de Satèl·lits de l'Agència Espacial Europea, Evangelina Oriol, visita Palma

ANTONI MATEU. Palma.

«Els instruments meteorològics 'de terra' no estan repartits de manera uniforme per tota la superfície terrestre i això fa que hi hagi grans llacunes per poder predir el temps que farà en determinades zones del planeta», assegurà ahir a Palma Evangelina Oriol-Pibernat, cap de Missió de Satèl·lits de l'Agència Espacial Europea (ESA), durant la conferència que pronuncià al Caixa Fòrum per celebrar el Dia meteorològic mundial.

«Per aquesta raó, són tan importants els sistemes de predicció meteororòlogica via satèl·lit, ja que han permès democratitzar les prediccions del temps que farà arreu del món. Els satèl·lits permeten estudiar la meteorologia de manera global sense fer distincions entre països», assegurà Oriol-Pibernat (Granollers, 1947), que és llicenciada en Física per la Universitat de Barcelona i que actualment treballa a un dels centres de l'ESA que es troba ubicat a Roma. La científica féu aquestes declaracions durant l'acte organitzat pel Centre Meteorològic de Balears, del qual Agustí Jansà n'és el director.

«El fet que el 1999 es llançàs, des de la Guaiana francesa, a l'espai un dels satèl·lits del Meteosat, i que es trobi situat sobre el golf de Guinea, fa que puguem observar de manera ininterrompuda allò que succeeix a aquesta part del planeta. Aquest satèl·lit detecta les coses que succeeixen a Europa, però també el que passa a tot el continent africà. No fou fins a partir d'aquell any en què s'esdevingué un autèntic 'boom' de dades per satèl·lit. Fins llavors, hi havia un greuge comparatiu entre les dades obtingudes dels EUA i els estats europeus, i la resta del món», assegurà Oriol-Pibernat.

L'Agència Espacial Europea va néixer el 1962, fruit de la necessitat de diferents estats europeus d'aplegar esforços econòmics, científics i industrials de diferents països europeus. Aquesta entitat internacional no té cap vincle amb la Unió Europea i el seu pressupost anual ascendeix fins a 3.000 milions d'euros.

Tanmateix, la científica reconegué que «amb els instruments actuals no es pot elaborar un model climàtic del planeta suficientment ajustat perquè les seves previsions siguin cent per cent fiables».

«Una cosa és preveure quin temps farà d'aquí a deu dies, i una altra molt diferent és preveure com evolucionarà el clima amb el pas dels anys. No hi ha variables a bastament i no se sap molt bé com fer-ho. Per això, quan es parla de previsions del clima surten resultats totalment dispars. Això també explica que hi hagi estudiosos que facin una valoració molt catastròfica i d'altres, no tant», digué Oriol-Pibernat.

A l'acte, també hi assistí la consellera d'Interior María Àngeles Leciñena, qui destacà «el gran paper dels meteoròlegs i dels mètodes de predicció per estudiar com fer front a possibles catàstrofes».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.