algo de nubes
  • Màx: 35°
  • Mín: 27°
34°

«Es comença a plantejar l'opció d'anar a la Lluna i a Mart a cercar-hi recursos»

Umberto Guidoni és astrofísic i el primer europeu a l'«Estació Espacial Internacional»

Umberto Guidoni (Roma, 1954) és eurodiputat italià adscrit al grup Esquerra Europea, és astrofísic i va ser el primer europeu que viatjà a l'Estació Espacial Internacional (2001). Actualment s'ocupa de temes d'energia i canvi climàtic en diverses comissions del Parlament Europeu. Guidoni, que ha impartit unes conferències a Palma convidat per l'Associació de Pares de l'Institut Ramon Llull, pensa que la situació a la Terra amb el canvi climàtic i l'esgotament dels recursos naturals tendeix a empitjorar.

"Quines mesures es prenen per lluitar contra el canvi climàtic?
"Pens que Europa està començant a treballar en aquest tema. He estat en la creació d'una comissió especial per al canvi climàtic. Aquesta comissió analitzarà, principalment, quins són els riscs i quines han de ser les accions, en el camp econòmic, agrícola, etc. que poden reduir els efecres nocius del canvi climàtic.

"Quines zones, principalment, es poden veure afectades pel canvi climàtic?
"Indubtablement les zones costaneres, les illes, però també hi ha un risc d'epidèmies per l'espargiment d'insectes i animals del sud cap al nord. Tenim problemes a la mar Mediterrània amb la introducció d'alguns peixos d'origen tropical. Totes aquestes qüestions s'han d'afrontar en l'àmbit europeu perquè, clarament, un sol país poca cosa hi pot fer. Es tracta de plantejar una estratègia conjunta per evitar els efectes negatius.

"Hem arribat a un punt preocupant respecte del canvi climàtic?
"Certament sí, ens trobam en un punt preocupant i els polítics han començat a reaccionar tard. Segons els càlculs que s'han fet, el canvi climàtic pot causar grans crisis i tenir un impacte negatiu sobre l'economia. Països com la Gran Bretanya han començat a analitzar aquests impactes.

"Quines mesures s'ha fixat Europa?
"Europa s'ha fixat un objectiu clar, que és la reducció d'un vint per cent de les emissions d'anhídric carbònic (C02) a l'atmosfera. Aquest és un objectiu vinculant per a tots els països. És a dir, que tots els països han d'emprendre les actuacions necessàries perquè aquest objectiu s'hagi acomplert l'any 2020.

"Vós heu estat a l'«Estació Epacial Internacional». Des d'allà es poden veure els efectes del canvi climàtic a la Terra?
"L'Estació Espacial i en general l'activitat espacial tenen un paper important i, particularment, es demostra que es poden utilitzar energies renovables, perquè l'estació funciona amb panells solars i no s'hi fan servir combustibles fòssils. L'estació és a quatre-cents quilòmetres d'altitud sobre la Terra. Des d'aquesta distància es pot veure la Terra i es poden estudiar els efectes meteorològics a gran escala i els efectes, per exemple, de l'escalfament global del planeta. També s'hi pot observar que, a conseqüencia d'aquest canvi climàtic, alguns grans llacs tornen cada vegada més petits any rere any. És el cas del llac Diara, situat a la zona sud de Rússia, que era un gran llac i ha vists reduïdes les seves dimensions. A Europa les glaceres també tornen més petites. S'hi deixen sentir molt els efectes de l'escalfament.

"S'observen variacions en els pols de la Terra?
"El pol Nord no es pot veure des de l'Estació Espacial perquè té una inclinació de 51 graus respecte de la Terra, el màxim que se'n veu és Rússia. No obstant això, sabem per altres observacions que el pol Nord i Grenlàndia estan perdent grans masses de gel. Fins al punt que, finalment, el famós pas del Nord que tants d'exploradors cercaren per mitjà dels seus viatges sobretot en el segle XIX, serà possible si les coses continuen així. El pol Nord serà navegable d'aquí a pocs anys. És a dir que aquest passatge del Nord, després de molts d'anys, pot ser que finalment sigui possible.

"La situació es pot agreujar encara més?
"No sabria concretar quan començarà a ser dramàtic, el problema. No podem saber quan assolirà les seves dimensions pitjors; crec que es poden fer unes estimacions pessimistes en aquest sentit, perquè el que sí que es cert és que la situació empitjora, com es preveia.

"Hi ha temps per fer res per redreçar aquesta situació?
"Crec que, ara per ara, no és possible aturar el canvi climàtic, perquè l'escalfament del planeta és un fet. El que sí que es pot fer és evitar que continuï en aquesta línia. Aproximadament la temperatura puja 0'1 graus cada any en conjunt. Si no s'hi fa res, en els propers anys haurà pujat dos graus. El que sí que podem fer és prendre mesures perquè la situació resti com està ara i evitar que la Terra es continuï escalfant i que la situació empitjori. Però això no significa que es deixi d'emetre C02 a l'atmosfera. Vol dir que continuarem en aquesta situació.

"Creis que es tornarà a la Lluna?
"La propera passa de la cursa espacial serà tornar a la Lluna. Entorn de 2020 és possible que s'hi construeixi una base. La passa següent serà utililitzar aquesta base sobre la superfície de la Lluna per arribar a Mart. La situació a la Terra continuarà en perill per culpa nostra si continuam amb aquests problemes, esgotant recursos i amb el problema del canvi climàtic.

"A la Lluna hi pot haver recrsos naturals aprofitables?
"Sí, tant a la Lluna com a Mart hi ha recursos naturals. S'està investigant i hi ha recursos naturals que es poden emprar; sobretot quan a la Terra comencin a escassejar s'hauran d'anar a cercar a un altre planeta. A la Lluna estam segurs que hi ha aigua i això hi facilitarà l'establiment de bases, perque no s'haurà de dur de la Terra. S'hi pot produir metà i altres gasos que es poden utilitzar com a combustibles. És segur que hi ha aigua a la Lluna, encara que no a la superfície, i de la mateixa manera a Mart es poden veure indicis que també n'hi ha, d'aigua i de recursos naturals. És a dir, que estam en un moment en què es plantegen aquestes expedicions.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.