Què tenen en comú el port de Ciutadella, el parc de Madison Square a Nova York i la plaça Farragut al centre de Washington DC? La resposta s'ha de cercar en la persona de David James Glasgow Farragut Shine, un heroi de la guerra civil nord-americana els orígens familiars del qual s'han de cercar entre Ciutadella i Sineu. I és que el llinatge Ferragut, o Farragut segons la versió americanitzada, està lligat a alguns dels episodis històrics més importants de la història dels Estats Units.

David J. Glasgow Farragut ocupa un espai destacat en l'imaginari col·lectiu nord-americà, fins al punt que la seva persona ha donat nom a diverses acadèmies militars i instituts d'ensenyament secundari, un model de destructor de la US Navy, una ciutat a Iowa i dues estacions de metro a Washington DC. La seva persona s'ha difós fins i tot en l'àmbit de la ficció. Ha donat nom a un bon nombre de naus de la mítica sèrie televisiva Star Trek, a la vegada que ha inspirat també el personatge del Comodor Farragut, que apareix a la novel·la Vint mil llegües de viatge submarí de Jules Verne.

L'iniciador d'aquesta nissaga al servei dels Estats Units, però, fou el pare de David, Jordi Ferragut Bagur. Fill d'un sineuer i d'una menorquina, va néixer l'any 1755 a Ciutadella de Menorca, Jordi Ferragut arribà a Nord-amèrica el març de 1776, tal vegada seguint l'estela de les quaranta famílies menorquines que s'establiren deu anys abans als territoris de Florida.

En qualsevol cas, allò cert és que hi arribà una vegada iniciada la guerra d'independència de les Tretze Colònies contra la monarquia britànica i pocs mesos abans que se signàs la Declaració d'Independència dels Estats Units. Ben aviat, el jove Jordi Ferragut se sumà al bàndol «patriota» per lluitar contra els anglesos. Acabada la guerra, i amb uns nounats Estats Units, Ferragut es retirà amb el grau d'oficial comandant major i fou nomenat comandant de la milícia de Knoxville (Tennessee).

Ferragut va contraure matrimoni amb Elisabeth Shine, pertanyent a una distingida família d'origen irlandès. Amb ella, va tenir diversos fills entre els quals James Ferragut Shine, qui seguiria la carrera naval del seu pare i arribaria a ser el primer almirall de l'armada dels Estats Units. Després d'una greu epidèmia de febre groga a la ciutat de Nova Orleans, en la qual morí la seva mare, James Farragut fou apadrinat per l'oficial de la marina nord-americana David Porter, amic de la família i en agraïment del qual adoptaria el nom amb el qual passaria a la història. Fou de la mà de Porter que el jove David James Glasgow Farragut Shine s'inicià en la marina. Amb ell, participà de l'enfrontament continu entre les marines anglesa i nord-americana que caracteritzà els anys posteriors a la independència americana. L'any 1816, inicià una travessia amb l'esquadra americana de quatre anys per la Mediterrània, que el portà fins a Menorca, la terra natal del seu pare.La carrera naval de David J. Glasgow Farragut va estar marcada per l'èxit, fins al punt que l'any 1860 fou nomenat Comodor.

Davant l'esclat de la guerra civil entre els estats del nord i del sud, els sudistes oferiren a Farragut els més alts càrrecs per aconseguir que se sumàs al seu costat. La llegenda diu que llavors Farragut digué: «Mai aixecaré el meu braç contra la meva bandera» i poc després es posà sota les ordres del govern de Washington.

Fou durant la contesa bèl·lica que Farragut forjà la seva llegenda com a heroi nacional. Fou nomenat cap de l'esquadra naval de la Unió creada per Abraham Lincoln i des d'aquest càrrec s'encarregà d'organitzar el bloqueig naval per evitar que els estats del sud poguessin abastir-se i que resultà clau per la victòria del bàndol antiesclavista. A més, també participà directament en diferents batalles navals com la de Mobile (1864) al Golf de Mèxic. En aquesta ocasió, protagonitzà un dels moments èpics de la guerra que han passat a la història. Davant la presència de mines (conegudes com a torpedes aleshores), alguns vaixells iniciaren la retirada i Farragut, al crit de «Maleïts torpedes! Endavant a tota màquina!», ordenà l'avanç amb el qual aconseguí la victòria en la batalla naval.

Per les seves nombroses victòries militars, els Estats Units l'honoraren amb la creació del rang d'almirall, fins aleshores mai emprat en la marina nord-americana.

Una vegada acabada la guerra, l'heroi naval inicià el seu darrer servei com a comandant de l'Esquadra Europea, amb la qual realitzà un periple de prestigi per Europa que el portà de nou fins a la terra natal del seu pare.

Durant la seva estada a Menorca, David J. Glasgow Farragut fou declarat fill adoptiu per la corporació municipal de Ciutadella.
Farragut tornà als Estats Units l'any 1868, on morí el 14 d'agost de 1870 a Portsmouth. Enmig d'una gran tempesta, el seu cos fou traslladat fins a la ciutat de Nova York on fou el protagonista d'una nombrosa processó encapçalada pel president dels Estats Units Ulysses S. Grant que travessà Broadway i la mítica Cinquena Avinguda. El seu cos rebé sepultura al cementiri de Woodland.