«Sempre m'havia pensat que això del tacó era cosa habitual de totes les cases mallorquines "explica Catia Bonnín. A ca nostra i a casa dels nostres parents, sempre n'havien fet, d'aquest embotit. Amb el temps, però, me'n vaig témer que això només era cosa de xuetes».
El pare de Catia, Joan Bonnín Valls (Palma, 1931), té ben clar que per Pasqua en vol menjar, de tacó. «Saps què passa? "demana aquest argenter retirat que tenia el negoci al carrer de l'Argenteria. Que de poc ençà, s'ha posat de moda, entre els xuetes, fer el tacó per Nadal enlloc de per Pasqua. La cosa tradicional, però, és fer-ho per les festes de Pasqua».
«Els meus germans sempre volen venir a ca nostra a menjar-ne. I no és gens estrany. Ells, en van molt en darrer. Com que, per paga, no es varen casar amb xuetes, les seves dones ni n'han fet mai ni en saben fer. Jo, per contra, em vaig casar amb una cosina meva, xueta com jo. I ella... ja és segur que en sap fer», explica Joan.Allò que és ben cert és que dilluns passat horabaixa Joan ja tenia les vèrtoles del xot i el cervell ben tallats i preparats per omplir els budells.«Quan la meva dona estava bé, era ella qui ho culejava. Ara, però, com que no està molt trempada, som jo que me'n cuid i ella em dóna les instruccions», diu Joan.
Asseguda a una cadira de la cuina, Maria de la Candelera Valls Cortès diu: «No hi poseu els ous de cop, no fos cosa que n'hi hagi qualcun de nial i haguem de tirar tota la mescladissa!».Llavors, Catia enceta els ous dins una escudella i, quan ha comprovat que són bons, els tira dins la greixonera on hi ha un quilo de vèrtoles, els set cervells de be i un parell de trossos de sobrassada. Ara, Joan hi afegeix les espècies: moraduix, canyella, pebre bo i també sal a bastament. Després hi posen una mica de bescuit capolat perquè la mescla espesseixi.
Mentre un calderó d'aigua s'encalenteix al foc, Joan para els budells, en aquest cas de vedella, i Catia, amb un cullerot, els omple amb la mescladissa.«Hauríem d'anar alerta que, en bullir, no n'esclatàs cap, de budell. Això és una cosa molt delicada. Per això, a ca nostra, sempre en feim dos, de tacons. Si un s'espenya, en tenim un altre. I si no se n'espenya cap, ens els menjam tots dos!», diu Joan.
«Això s'ha de fer bull no bull. A poc a poc i fora tapadora. Si donen tanta fúria, hi ha perill que la cosa no vagi bé», diu Maria de la Candelera.Joan ferma l'altre cap dels budells i deixa un parell de pams de veta. Els posa dins el calderó i deixa els cordills a fora per tenir més bona agafada.Hi ha qui diu que el tacó no és exclusiu de les cases xuetes, sinó que també era un menjar típic de casa bona palmesana. Asseguren que els botifarres també en solien menjar amb freqüència.
El tacó ha de bullir dues hores. Amb això que Catia mira el calderó i diu: «Ja n'hi ha un que s'ha esclatat». «No tingueu ànsia que encara ho compondrem», diu Joan tot traient el tacó de dins el calderó i, llavors, va a cercar un altre budell que guardava dins la gelera. El nét, tot d'una, escapat. «Jas para'm aquest budell que jo faré passar el tacó sencer a dins», diu el pare. I així ho fan. «Aquesta vegada no importarà passar pena, que no es romprà amb dos budells», diu Joan mentre el calderó bull.
