Els jutjats de les Illes Balears acumulaven a finals de 2007 un total de 70.261 casos que han arribat als tribunals i encara no han estat resolts. Una xifra que no ha parat de créixer des del 2003. I en el darrer any l'acumulació de casos s'ha agreujat encara més, ja que a final de 2007 hi havia acumulats prop de dos milers d'expedients més que en 2006.
Cal tenir en compte que l'Arxipèlag és la segona comunitat de l'Estat espanyol on arriben més conflictes als tribunals. Per cada 1.000 habitants, arriben als jutjats més de 210 casos, una taxa que se situa molt per sobre de la mitjana de l'Estat, de vora 180 casos per miler d'habitants. Segons el president del TSJIB, Antoni Terrassa, Balears és també una de les comunitats que presenta un major nombre «teòric» de jutges per habitant. Però el problema, apunta Terrassa, és que quan es comptabilitzen les necessitats jurisdiccionals de Balears no es tenen en compte alguns factors determinants en la taxa de conflictivitat, com ara el flux de població flotant inherent al sector turístic, el fenomen de la immigració o la multiinsularitat, que dóna lloc a la manca d'òrgans judicials efectius en algunes illes.
Terrassa féu ahir públic l'informe anual del TSJIB, que evidencia algunes de les principals mancances i deficiències de la Justícia balear. Tanmateix, recordà, en 2007 s'han acumulat només 287 queixes ciutadanes, una xifra que està molt per sota de la resta de comunitats. Respecte als terminis de resolució dels casos que entren als jutjats, Terrassa assenyalà les «diferències significatives» entre els distints tipus jurisdiccionals. Si les causes penals i socials es resolen amb una celeritat més o manco acceptable (entre 2 i 5 mesos), la jurisdicció civil i la contenció administrativa, per Antoni Terrassa, «segueix sent lenta», ja que els casos es resolen en un termini mitjà d'entre 9 mesos i un any.
En aquest sentit, Terrassa assenyalà els exemples del jutjat penal 8 de Palma i de tots els jutjats de primera instància, que són incapaços d'assumir la càrrega de feina que se'ls exigeix. De fet, apuntà el president del TSJIB, si es vol fer front la litigiositat que arriba als jutjats de primera instància «caldria crear sis places més».
L'altre tema estrella de l'exposició de Terrassa fou la situació de les infrastructures i edificis de l'Administració de Justícia. A banda de la necessitat d'aconseguir un nou edifici per l'Audiència Provincial de Palma, Terrassa es referí a altres temes més específics, com la urgència de dotar de noves infrastructures els jutjats de primera instància, d'instrucció i penals d'Eivissa, on la situació és realment greu. També féu referència als edificis judicials de Via Alemanya, la Gerreria i Ciutadella. Tots ells estan «obsolets», digué.
