El Govern denuncia que, entre els anys 1999 i 2004, Balears ha estat la comunitat autònoma de l'Estat que més creix demogràficament i, en canvi, és la que menys recursos rep del sistema de finançament autonòmic.
La denúncia s'incorpora com a element determinant en el Pla de sanejament que l'Executiu està obligat a fer per sufragar l'endeutament. L'objectiu és que Madrid accepti que Balears, en haver estat la comunitat més perjudicada pel sistema, no es vegi obligada a incrementar més la seva pressió fiscal.
I és que una de les justificacions que empra la Conselleria d'Economia i Hisenda fa referència a la pressió fiscal. El document compara l'esforç recaptador que es fa a les Illes per habitant i el compara amb el finançament total rebut per cada comunitat. La conclusió és que els ciutadans de l'Arxipièlag aporten un 41'7% més que els de qualsevol comunitat de règim comú -totes excepte Navarra i el País Basc- i reben gairebé el vuit per cent menys de finançament l'any 2005.
No és l'únic indicador negatiu. Balears és la comunitat amb més dinamisme demogràfic, juntament amb Múrcia, Madrid o València, però registra el menor creixement dels seus recursos (a excepció de Canàries que té un règin tributari especial). Així, mentre la població augmentà entre 1999 i 2004 un 16'2%, més de vuit punts per sobre de la mitjana, els recursos creixeren un 44'7%, sis punts per sota de la mitjana.
Això provoca que l'any 2004 el finançament per càpita de Balears sigui el pitjor, deu punts per sota de la mitjana. En el període 1999-2004, València o Madrid, amb creixements demogràfics inferiors, obtenen un increment de finançament per habitant superior al 40% mentre que Balears només creix un 25%, la taxa més baixa.
Finalment, és la més perjudicada pel Fons de Suficiència, un mecanisme de solidaritat territorial. De fet, és l'única comunitat amb fons de suficiència negatiu -just Balears i Madrid paguen a l'Estat- que augmentà l'aportació entre 1999 i 2004.
