cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 25°
25°

Més bipartidisme que mai en una «regió» més

Els dos partits grans obtenen el 88% dels vots a Balears, un percentatge com el de Madrid o Astúries

Q. TORRES. Palma.

L'avanç del bipartidisme en tot l'Estat també es reflecteix a les Illes Balears, on els dos partits majoritaris assoleixen quotes històriques i concentren el 88'16% dels vots. Amb un pes molt reduït del nacionalisme i de l'esquerra alternativa, en aquestes eleccions l'Arxipèlag es converteix en una comunitat autònoma més, amb un sistema polític cada pic més similar a l'estatal.

El pes del bipartidisme a les Balears és superior de tres punts al de les passades generals, quan suposà el 85'2%, i al de les de fa vuit anys, quan arribà al 83'14%. Per tant, es confirma la tendència a la polarització del vot en els comicis generals. Una tendència que també es manté a les autonòmiques, tot i que en proporcions inferiors perquè en les tres darreres eleccions es passà del 65'9% dels vots dels dos partits grans, al 69'3% i al 73'6% de l'any passat.

Si a aquesta diferència entre generals i autonòmiques s'hi suma el fet que a les generals hi participa més gent, això pot voler dir que hi ha un electorat a les Balears que s'activa amb una campanya en clau estatal i bipartidista, com aquesta, i que no es mobilitza a les autonòmiques.

En tot cas, l'avanç del bipartidisme converteix les Balears en una comunitat qualsevol dins el mapa polític espanyol. La presència de PP i PSOE a les Illes (88'2%) és similar a la que tenen a Madrid (88'7%), Astúries (88'3%) o Andalusia (90'1%). I és superior a la de comunitats com Aragó (83'4%), sense tantes particularitats com les Illes per tenir un sistema polític propi.

Comunitats amb especificitats similars a les de les Balears, com les Canàries, presenten un pes molt inferior dels dos partits grans (75'2%), fins i tot per sota de «nacionalitats històriques» com Galícia (84%). És a Navarra (73'8%), Catalunya (66'3%) i a Euskadi (65'2%), amb mapes polítics propis, on la dispersió del vot és major.

L'avanç del bipartidisme s'inscriu en un context estatal de retrocés dels nacionalistes, que tenen difícil fer-se veure en una campanya mediàtica, totalment bipartidista i en clau estatal. Els cara a

El cas balear però, també està condicionat pel repartiment de pocs escons en la circumscripció, la qual cosa dificulta l'obtenció de representació a les opcions minoritàries i afavoreix el vot útil.

Tampoc no es trenca la tendència amb l'aparició, per primer pic, d'una opció únicament nacionalista com Unitat, que fuig de l'eix esquerra-dreta. Els resultats d'Unitat, pitjors que els obtinguts per una opció d'esquerra nacionalista com Progressistes fa quatre anys, podrien indicar que el votant nacionalista prioritza l'eix esquerra-dreta a l'eix nacional. Així ho confirmaria Menorca, on Unitat no funciona, tot i existir un partit nacionalista d'esquerres.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.