La millora de l'actual sistema de finançament autonòmic que
perjudica les Illes s'ha convertit en el tema central d'aquesta
campanya electoral. Cada candidatura té una proposta, s'han fet
moltes promeses, però cap d'elles coincideix en la manera de dur-ho
endavant. Una manca d'un consens que, per altra banda, resultarà
imprescindible a les Corts per modificar una llei orgànica que
afecta totes les comunitats autònomes.
Per què el finançament és el centre del debat? Per un costat, i
abans de la campanya, l'Executiu autonòmic de Francesc Antich el
fixà com el seu principal objectiu a partir de l'anunci del
ministre Solbes sobre la seva intenció d'iniciar el procés per a la
modificació del sistema després del 9 de març. Rebé un gran suport
amb la creació d'una plataforma cívica impulsada pel Cercle
d'Economia que coincidia en les seves reclamacions. La millora del
finançament, doncs, ja era damunt la taula abans de la
campanya.
A partir d'aquí, la candidatura nacionalista Unitat per les
Illes ha convertit la qüestió en l'eix central de la seva campanya,
fins a implicar-hi la resta. El cap de llista al Congrés, Pere
Sampol, arribà a proposar a la resta de candidats la signatura d'un
document comú per comprometre's a defensar junts a Madrid la
millora del finançament balear. La resta ho rebutjaren per
considerar que es tracta d'una qüestió que hauran de negociar les
administracions central i autonòmica i no els diputats electes.
Tanmateix, Unitat aconseguí implicar en el debat els dos grans
partits estatals i els pegà allà on els podia fer més mal. Els
nacionalistes han acusat el PSOE i el PP de ser el mateix per no
resoldre en 30 anys la discriminació econòmica de Balears.
I aquí vingué la reacció. El candidat socialista a la reelecció,
José Luis Rodríguez Zapatero, es comprometé a Palma a canviar el
model perquè les Illes deixin de ser «maltractades i
discriminades». Al del PP, Mariano Rajoy, li ha costat més, però
finalment ha promès millorar el finançament de Balears. A totes
aquestes promeses, però, els manca concreció. Només hi pot haver un
punt de coincidència: la revisió del criteri de població en què es
fonamenta el sistema aprovat pel PP l'any 2002, que preveu per a
Balears una població de 600.000 habitants, quan ja superà el
milió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.