La millora de l'actual sistema de finançament autonòmic que perjudica les Illes s'ha convertit en el tema central d'aquesta campanya electoral. Cada candidatura té una proposta, s'han fet moltes promeses, però cap d'elles coincideix en la manera de dur-ho endavant. Una manca d'un consens que, per altra banda, resultarà imprescindible a les Corts per modificar una llei orgànica que afecta totes les comunitats autònomes.
Per què el finançament és el centre del debat? Per un costat, i abans de la campanya, l'Executiu autonòmic de Francesc Antich el fixà com el seu principal objectiu a partir de l'anunci del ministre Solbes sobre la seva intenció d'iniciar el procés per a la modificació del sistema després del 9 de març. Rebé un gran suport amb la creació d'una plataforma cívica impulsada pel Cercle d'Economia que coincidia en les seves reclamacions. La millora del finançament, doncs, ja era damunt la taula abans de la campanya.
A partir d'aquí, la candidatura nacionalista Unitat per les Illes ha convertit la qüestió en l'eix central de la seva campanya, fins a implicar-hi la resta. El cap de llista al Congrés, Pere Sampol, arribà a proposar a la resta de candidats la signatura d'un document comú per comprometre's a defensar junts a Madrid la millora del finançament balear. La resta ho rebutjaren per considerar que es tracta d'una qüestió que hauran de negociar les administracions central i autonòmica i no els diputats electes.
Tanmateix, Unitat aconseguí implicar en el debat els dos grans partits estatals i els pegà allà on els podia fer més mal. Els nacionalistes han acusat el PSOE i el PP de ser el mateix per no resoldre en 30 anys la discriminació econòmica de Balears.
I aquí vingué la reacció. El candidat socialista a la reelecció, José Luis Rodríguez Zapatero, es comprometé a Palma a canviar el model perquè les Illes deixin de ser «maltractades i discriminades». Al del PP, Mariano Rajoy, li ha costat més, però finalment ha promès millorar el finançament de Balears. A totes aquestes promeses, però, els manca concreció. Només hi pot haver un punt de coincidència: la revisió del criteri de població en què es fonamenta el sistema aprovat pel PP l'any 2002, que preveu per a Balears una població de 600.000 habitants, quan ja superà el milió.
