L'excés de barreres arquitectòniques a la ciutat de Manacor la converteix en un autèntic laberint i en un perill constant. Cecs, discapacitats o pares que passegen els seus infants amb cotxets en són els perjudicats.
L'incompliment sistemàtic de la llei fa que Manacor esdevingui com un concurs d'esquivar obstacles i dificultats. Només a un tram de les avingudes -concretament les de Fra Juníper Serra i Salvador Juan- hi trobam fins a gairebé una dotzena d'impediments.
Senyalitzacions verticals que no compleixen l'altura de 2,20 metres que marca la llei i que provoquen als cecs accidents i cops al cap, senyalitzacions al bell mig de les voravies, que sovint no fan el 90 centímetres que marca la llei; clots, bonys, voravies intransitables amb cadira de rodes i cotxets; bastiments de construcció de finques de pisos que envaeixen les voravies i obliguen a transitar per una calçada amb vehicles que hi van a gran velocitat.
Tot plegat, paranys i paranys que s'agreugen més en segons quines zones del centre de Manacor, on les voravies encara són més estretes i la nova obra pública es du a terme sense tenir en compte la normativa per eliminar barreres arquitectòniques.
Pares i mares amb cotxets, discapacitats amb cadires de rodes o cecs i gent d'edat en general pateixen, dia rere dia, perills constants. Ara bé, queda molt per fer perquè tota la ciutat s'assembli a l'inici del carrer de Francesc Gomila.
