Els rivals electorals dels socialistes giraren ahir en contra de
José Luis Rodríguez el seu reconeixement manifestat a Palma que si
hi ha una comunitat autònoma «discriminada» i «maltractada» pel
sistema de finançament autonòmic aquesta ha estat Balears. Tot i
que el president del Govern espanyol i candidat a la reelecció es
comprometé dimarts en el Palma Arena a solucionar-ho, tant Unitat
per les Illes com el Partit Popular li retragueren haver permès
aquesta situació de «maltractament» durant els quatre anys de la
legislatura i apuntaren a la seva responsabilitat per no haver
modificat sota el seu mandat el sistema discriminatori.
El cap de la llista nacionalista al Congrés dels Diputats, Pere
Sampol, afirmà que, «efectivament», les Balears són la comunitat
més maltractada, i es demanà com el socialista «pot venir aquí a
dir això si ha estat responsabilitat del Govern de l'Estat que els
darrers quatre anys ha estat en mans de Zapatero». «I si ara
perd?», plantejà el candidat, instant el del PSOE a «no demanar
actes de fe» perquè «és igual de corresponsable que el PP en la
discriminació econòmica de les Illes».
Sampol recordà que, a instància seva, el ministre Solbes ja
reconegué l'any passat aquesta situació per la qual cosa «s'hauria
pogut pal·liar» a través dels pressuposts de l'Estat per a enguany.
«No obstant això, ens els pressuposts del 2008 les Balears són la
comunitat autònoma pitjor tractada, ja que rep una inversió per
habitant 309 euros inferior a la mitjana estatal», i recriminà
també a Zapatero que tornàs a prometre les inversions en
ferrocarril i la Platja de Palma, de les quals encara no s'ha
concretat res.
Per la seva banda, la presidenta del PP balear, Rosa Estaràs,
considerà també que Zapatero reconegué a Palma que les Illes són
les més perjudicades per l'actual sistema de finançament i, per
tant, ell ha estat incapaç d'invertir aquesta situació com a
president del Govern espanyol. Estaràs lamentà que el candidat
socialista es dirigís a la ciutadania balear per adoptar un
compromís tan important a pocs dies de la cita electoral, després
de quatre anys en què, segons la popular, «ha castigat a les
Balears».
La del PP assegurà que el seu programa electoral és «molt més
concret i compromès» que el socialista en quant a la reforma del
sistema de finançament, i criticà el ministre Solbes, del que
Zapatero digué que «ho té tot llest» per iniciar el procés de
modificació del sistema, perquè no ha presentat «ni un sol
document».Finalment també apuntà que el mandat de Zapatero ha
servit per acumular nombroses promeses «incomplertes», i recordà el
conveni en matèria ferroviària o «l'incompliment reitera de
l'Estatut d'Autonomia».
En contraposició a aquestes reaccions, entre els dirigents del
PSOE a Illes regnava ahir segons diverses fonts una gran
satisfacció pels compromisos adquiritits per Zapatero, que digué en
el míting del Palma Arena el que volien sentir d'ell. El cap de
llista al Congrés, Antoni Garcias, celebrà que el seu líder hagi
estat el primer president del Govern espanyol de reconèixer que el
model de finançament és «totalment injust» perquè actualment
fonamenta el de Balears en una població de 600.000 habitants quan
les Illes ja superen el milió.Per contra, criticà que el candidat
popular, Mariano Rajoy, encara no s'hagi pronunciat al respecte,
per la qual cosa l'instà a comprometre's públicament i que
«s'impliqui a canviar el sistema». Rebutjà les crítiques del PP a
Zapatero perquè «mentre no es comprometi Rajoy, no em fiaré
d'ells».
Sampol vol parlar català a Madrid
Q.T. Palma.
La candidatura nacionalistaUnitat reclamà ahir que la llengua
catalana, l'euskera i el gallec, siguin oficials al Congrés i al
Senat i denuncià la «manca de sensibilitat lingüística del PP i del
PSOE». El candidat al Congrés, Pere Sampol, posà com a exemple del
míting central dels socialistes a Palma i criticà que «només
utilitzassin la llengua castellana per demanar el vot i això vol
dir moltes coses».
En un acte electoral a Palma, la coalició rebé el suport de la
filòloga Aina Moll, de l'exconseller d'Educació, Damià Pons, de
l'exdirector general de Política Lingüística, Joan Melià, de
l'actual director general d'Innovació Educativa, Josep Serra, i de
la lingüista Caterina Canyelles.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.