Els rivals electorals dels socialistes giraren ahir en contra de José Luis Rodríguez el seu reconeixement manifestat a Palma que si hi ha una comunitat autònoma «discriminada» i «maltractada» pel sistema de finançament autonòmic aquesta ha estat Balears. Tot i que el president del Govern espanyol i candidat a la reelecció es comprometé dimarts en el Palma Arena a solucionar-ho, tant Unitat per les Illes com el Partit Popular li retragueren haver permès aquesta situació de «maltractament» durant els quatre anys de la legislatura i apuntaren a la seva responsabilitat per no haver modificat sota el seu mandat el sistema discriminatori.

El cap de la llista nacionalista al Congrés dels Diputats, Pere Sampol, afirmà que, «efectivament», les Balears són la comunitat més maltractada, i es demanà com el socialista «pot venir aquí a dir això si ha estat responsabilitat del Govern de l'Estat que els darrers quatre anys ha estat en mans de Zapatero». «I si ara perd?», plantejà el candidat, instant el del PSOE a «no demanar actes de fe» perquè «és igual de corresponsable que el PP en la discriminació econòmica de les Illes».

Sampol recordà que, a instància seva, el ministre Solbes ja reconegué l'any passat aquesta situació per la qual cosa «s'hauria pogut pal·liar» a través dels pressuposts de l'Estat per a enguany. «No obstant això, ens els pressuposts del 2008 les Balears són la comunitat autònoma pitjor tractada, ja que rep una inversió per habitant 309 euros inferior a la mitjana estatal», i recriminà també a Zapatero que tornàs a prometre les inversions en ferrocarril i la Platja de Palma, de les quals encara no s'ha concretat res.

Per la seva banda, la presidenta del PP balear, Rosa Estaràs, considerà també que Zapatero reconegué a Palma que les Illes són les més perjudicades per l'actual sistema de finançament i, per tant, ell ha estat incapaç d'invertir aquesta situació com a president del Govern espanyol. Estaràs lamentà que el candidat socialista es dirigís a la ciutadania balear per adoptar un compromís tan important a pocs dies de la cita electoral, després de quatre anys en què, segons la popular, «ha castigat a les Balears».

La del PP assegurà que el seu programa electoral és «molt més concret i compromès» que el socialista en quant a la reforma del sistema de finançament, i criticà el ministre Solbes, del que Zapatero digué que «ho té tot llest» per iniciar el procés de modificació del sistema, perquè no ha presentat «ni un sol document».Finalment també apuntà que el mandat de Zapatero ha servit per acumular nombroses promeses «incomplertes», i recordà el conveni en matèria ferroviària o «l'incompliment reitera de l'Estatut d'Autonomia».

En contraposició a aquestes reaccions, entre els dirigents del PSOE a Illes regnava ahir segons diverses fonts una gran satisfacció pels compromisos adquiritits per Zapatero, que digué en el míting del Palma Arena el que volien sentir d'ell. El cap de llista al Congrés, Antoni Garcias, celebrà que el seu líder hagi estat el primer president del Govern espanyol de reconèixer que el model de finançament és «totalment injust» perquè actualment fonamenta el de Balears en una població de 600.000 habitants quan les Illes ja superen el milió.Per contra, criticà que el candidat popular, Mariano Rajoy, encara no s'hagi pronunciat al respecte, per la qual cosa l'instà a comprometre's públicament i que «s'impliqui a canviar el sistema». Rebutjà les crítiques del PP a Zapatero perquè «mentre no es comprometi Rajoy, no em fiaré d'ells».

Sampol vol parlar català a Madrid

Q.T. Palma.
La candidatura nacionalistaUnitat reclamà ahir que la llengua catalana, l'euskera i el gallec, siguin oficials al Congrés i al Senat i denuncià la «manca de sensibilitat lingüística del PP i del PSOE». El candidat al Congrés, Pere Sampol, posà com a exemple del míting central dels socialistes a Palma i criticà que «només utilitzassin la llengua castellana per demanar el vot i això vol dir moltes coses».

En un acte electoral a Palma, la coalició rebé el suport de la filòloga Aina Moll, de l'exconseller d'Educació, Damià Pons, de l'exdirector general de Política Lingüística, Joan Melià, de l'actual director general d'Innovació Educativa, Josep Serra, i de la lingüista Caterina Canyelles.