algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 11°
12°

Les mil formes diferents de dir espoli fiscal

Es queixen perquè els altres els critiquen per ser excessivament economicistes, però a aquest pas, quan acabi la campanya els candidats d'Unitat per les Illes hauran dit de mil formes diferents espoliació fiscal. «Ens fiquen la mà a la bossa», «ens tracten com a una mina», «colonialisme d'explotació econòmica» o «Madrid és com el primo de Zumosol», foren algunes de les aportacions d'ahir a la llista.


Entre i entre, música i animació per engrescar tothom, perquè les mirades de coa d'ull continuen, tot i que la plana major de cada partit complí amb l'acte i fins i tot els respectius líders mostraren bon «rotllo» entre ells durant les actuacions musicals de Tomeu Penya i Cris Juanico.

El de Vilafranca arrancà amb una versió d'un cant espiritual dels esclaus negres. Potser això va fer pensar a Pere Sampol de comparar-se amb Barak Obama. El de Montuïri du barba i no és tan jove com el competidor de Hillary Clinton. Ni tan sols és negre, però assegurà que se sentia el representant d'un canvi similar al que representa el nordamericà. «Yes, we can», amollà quan acabava el seu discurs caminant lliurement per l'escenari, davant la sorpresa de tothom. La «paraula màgica», al final de tot, tingué molt més efecte sobre els presents. Gairebé tots cridaren: «Unitat!, Unitat!, Unitat!».


Abans, amb la mà, el candidat havia fet callar amb els crits independentistes que amb el mateix to es feren sentir des del sector on seien els d'Esquerra, amb banderes estelades, quan es referí a la independència de Kosovo. En aquest sentit, en els discursos de la candidatura nacionalista no s'anà més enllà de reclamar la «plena sobirania» per al país. Ho va dir Helena Inglada, també d'Esquerra. Els d'UM eren els que portaven una representació més nombrosa, però es feren sentir molt menys entre el públic. Els del PSM, ni una cosa ni l'altra, potser per deixar el protagonisme a Sampol que, per cert, va ser presentat en una pantalla per un lleó (llevó, com ho pronuncia ell) del Congrés. Jaume Sansó, d'Entesa, fou el més aplaudit, perquè els del poble d'on és batle, Vilafranca, li demostraren la seva estima.


A falta d'intervencions en viu dels canditats d'altres illes, el cantant Cris Juanico va ser la «quota menorquina», i l'actriu Neus Torres, presentadora de l'acte, la pitiüsa.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.