FRANCESC GOST. Sóller.

Miquel Puigrós Acosta (Sóller, 1958) ha exercit, des de 1994, les funcions de coordinador de la delegació que la Fundació Deixalles té a Sóller, i des del mes d'octubre passat és el director general d'aquesta entitat en l'àmbit autonòmic. Des del seu càrrec analitza la realitat actual d'una Fundació Deixalles que, com ell mateix afirma, es troba immersa en «un procés de reflexió sobre l'actual estructura i funcionament de l'entitat», que sens dubte ha experimentat una notable projecció durant els darrers anys.

- La Fundació Deixalles ja ha complit vint anys....

- Deixalles neix el 1987 per voluntat del Bisbat de Mallorca i PIMEM -que són els patrons de la Fundació-, amb l'objectiu de treballar per la inserció social i laboral depersones en risc d'exclusió social, i per aconseguir això la primera passa és que aquestes persones tenguin accés a una feina estable. Per assolir aquest fi treballam dins l'àmbit de la recuperació i valoració dels residus, encara que la nostra meta és que les persones que atenem adquireixin habilitats bàsiques per entrar dins el món laboral, en qualsevol àmbit. Per ajudar-los en aquest procés, la Fundació posa a la seva disposició cursos de formació, alfabetització, orientació laboral... entre d'altres. La nostra idea és que la persona en risc d'exclusió recuperi, mitjançant la feina, el seu estatus de ciutadà.

- De quina estructura disposar per fer aquesta tasca?

- La Fundació té un total de set delegacions, repartides per les quatre illes, i uns 380 treballadors, la meitat dels quals gestiona la planta de selecció de residus de Son Reus. Pel que fa al nombre de persones que sol·liciten els nostres serveis, anualment atenem uns 500 casos, la metitat dels quals tenen com a resultat unes insercions laborals efectives. Convé recordar que cada persona que atenem disposa d'un acompanyament individualitzat, per tant es tracta d'un procediment realment laboriós.

- La vostra tasca combina sensibilitat mediambiental amb atenció social. Com respon la societat illenca a aquest binomi?

- Tota la feina que duim a terme parteix d'una implicació de la societat illenca en el nostre projecte. De fet, l'expansió que ha viscut la Fundació Deixalles no respon a una estratgia calculada, sinó que ha estat fruit de dos elements: per una part, poder gaudir d'un nucli de voluntaris que s'han implicat molt en la seva tasca; i per una altra part, els ajuntamens illencs han demostrat el seu interès per col·laborar, des del seus departament de serveis socials, amb el nostre projecte, perquè realment són els consistoris els que es troben en la primera etapa del procés que, finalment, permet que arribin a la Fundació les persones en risc d'exclusió social. En aquest sentit, la resposta social a la tasca de Deixalles és molt positiva, fins i tot les demandes que rebem superen clarament la nostra capacitat per atendre-les.

- El debat sobre reciclatge i reutilització encara es troba en una fase inicial?

- A la nostra comunitat falta fer una passa més i apostar per la reutilització com un concepte més avançat que el reciclatge, optar per la reparació d'objectes per tornar a ésser usats, en lloc de fabricar-ne sempre de nous. I tampoc no podem oblidar que s'ha de potenciar la recollida selectiva casa per casa, que encara està en una primera etapa.

- Quin suport rebeu de les administracions públiques?

- En general, les administracions es mostren receptives davant la feina que feim, tant en el seu vessant ambiental com en el social, encara que hi ha aspectes que podrien millorar, com per exemple el fet que els convenis que tenim firmats tenen una vigència d'un o dos anys, i això és molt poc temps perquè es vegin els fruits de la tasca que realitzam.