La balança fiscal de les Balears respecte de l'Estat espanyol donà l'any 2005 un resultat negatiu per a les Illes de més de 3.822 milions d'euros. Aquest dèficit, el més elevat dels deu anys anteriors, representà un 16'9% del Producte Interior Brut (PIB) de la Comunitat balear. No obstant això, es tracta d'una situació mantinguda en el temps, perquè durant el període comprès a partir de 1995, el greuge fiscal de les Balears se situà sempre en unes xifres d'entre el 13 i el 16% en relació amb el seu PIB.
Així es desprèn de l'estudi sobre les estimacions de les balances fiscals de les comunitats autonòmes entre 1995 i 2005 que la Fundació Josep Irla, vinculada a Esquerra Republicana, presentarà avui a Barcelona. El catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el menorquí Guillem López Casasnovas, ha estat l'encarregat de dirigir l'estudi. Algunes de les dades aportades han estat incorporades a la proposta de reforma, del model de finançament, presentada fa poc a la plataforma cívica impulsada pel Cercle d'Economia.
L'estudi esmentat reflecteix que el 2005 el dèficit fiscal de les Balears era superior de molt al que pateix Catalunya, en més de 6 punts (10'7%), encara que deu anys abans la diferència era molt més alta. El resultat negatiu de la balança fiscal del Principat respecte de l'Estat ha experimentat un increment sostingut i constant des del 6'8% que suposava l'any 1995, mentre que el de l'Arxipèlag s'ha mantingut en els valors esmentats anteriorment.
Una altra dada significativa de l'estudi de López Casasnovas és que Balears són la comunitat autonòma de règim comú amb més ingressos fiscals propis per habitant -només darrere Madrid, un cas sobredimensionat perquè és la capital i la seu fiscal de grans empreses que obtenen beneficis arreu de l'Estat-, però, després de l'anivellament de recursos entre comunitats que estableix el sistema actual de finançament, ocupa el darrer lloc en finançament disponible.
L'any 2005, la recaptació fiscal pròpia de les Illes arribà a 1.890 euros per habitant, mentre que després només disposà de 1.657 euros per càpita per a despesa pública. Una proposta del catedràtic és que, una vegada que l'Estat aplicàs l'anivellament, el finançament per càpita de les Balears no pogués ser inferior al de las comunitats beneficiades.
