Sota el títol Opinió pública i discapacitat. Anàlisi històrica de la premsa de Mallorca (1983-2007), la doctora Catalina Amer ha fet una tesi que constitueix una anàlisi crítica del paper que ha tingut la premsa escrita de Mallorca en els canvis experimentats en l'opinió pública respecte a les persones amb discapacitat.

La tesi parteix de la premissa que els mitjans de comunicació tenen la capacitat de fer familiar allò que és desconegut i, per tant, tenen el poder d'accelerar i de facilitar el procés d'acceptació d'una nova realitat, i d'adaptar-s'hi.

En el període d'estudi de la tesi d'Amer, dirigida pel doctor Sebastià Serra, s'ha produït precisament la translació de la discapacitat del camp de la caritat al terreny irrenunciable dels drets humans. I això s'ha traduït en la creació de xarxes de recursos socials, tot i que la tesi també remarca les evidents llacunes existents. Del repàs de la premsa diària editada a Palma des de 1983 destaca l'escassa presència de la discapacitat i el seu tractament, en general, des d'un vessant negatiu.

L' escassa presència pot induir a creure, equivocadament, que es tracta d'un col·lectiu poc nombrós, però la realitat és ben diferent. Segons dades de 2003, a les Balears hi ha 56.949 ciutadans (26.480 homes i 30.469 dones) que tenen algun tipus de discapacitat, és a dir, gairebé un 6'2% de la població. Tal com afirma la doctora Amer en la seva tesi, «més enllà de la fredor de les xifres, caldria parlar de 56.949 ciutadans que encara ara han d'identificar-se com a col·lectiu per tal de denunciar situacions injustes que no els permeten exercir en igualtat els seus drets».

Les persones amb discapacitat són quasi 57.000 ciutadans que configuren part de la Comunitat Autònoma, encara que la seva presència social i «en els mitjans de comunicació «no s'ajusti a la importància de les seves reivindicacions i que, ara per ara, disposen d'uns recursos públics molt ajustats».

Tot plegat, les conclusions de l'estudi vénen a demostrar que, si bé la premsa de Mallorca va donar un impuls important a l'establiment d'una xarxa de serveis socials; va fer un seguiment de les iniciatives i les infraestructures que s'anaven posant en marxa; i va ajudar a impulsar el moviment associatiu i ha tingut un paper fonamental en alguns àmbits, com és ara el de fomentar la donació d'òrgans, la discapacitat no ha estat tractada tal com correspondria si es considera el seu pes social com a col·lectiu, i en la majoria dels casos el tractament no ha estat el més adient.

A més, en contraposició al vessant més positiu del paper que ha tingut la premsa escrita en aquest àmbit, la recerca de la doctora Amer ha detectat el baix grau d'opinió dedicat a la fabricació d'informacions de temàtiques socials, la manca de contextualització de les notícies dins un marc de causalitat més profund i la mediatització excessiva de la informació pel format i l'ús d'una imatge estereotipada.