«Jo no havia estat mai a Mallorca, ni n'havia sentit a parlar mai fins que vaig anar a Nova York», explica sor Bernadeta (República Dominicana, 1930), que és monja tancada del convent de Santa Clara de Palma.

«I vols saber per què és que vaig voler venir a Mallorca? -demana la monja dominicana (que no és el mateix que esser una monja dominica). Idò jo t'ho diré: estant a Amèrica vaig conèixer dos frares franciscans mallorquins, Sebastià Lliteras i Miquel Pascual. I vaig dir per mi mateixa: «Aquests dos frares m'agradaren tant, que jo vull esser monja tancada però a Mallorca». «Tenien una espiritualitat i una casta de cosa tan diferent de la resta de frares de per allà. I vaig tenir molt clar que jo volia viure la religió d'aquella mateixa manera».

«Aquells dos frares vivien a un convent de Nova Jersey i els vaig demanar que m'ho componguessin per poder venir a Santa Clara. I ara ja fa cinquanta anys que hi som. Vaig arribar el 1958. Aquells mallorquins em digueren: 'Que te'n vas del cap? Que no veus que els teus parents no hi consentiran que te'n vagis tan enfora, a l'altre cap de món!'», assegura. «I la veritat és que no hi he tornada pus, a Santo Domingo. Una vegada, fa anys, quan mon pare va estar per morir, vaig anar a veure'l a Nova York, on llavors vivia ell», explica sor Bernadeta.

«No me'n penet gens, d'haver venguda aquí. Després de jo, n'hi ha hagut d'altres que han fet el mateix camí», diu rient tot mirant sor Wanda (Cayey, Puerto Rico, 1957), que seu a l'altra cap del banc, darrere les reixes del locutori on reben les visites. «A molts, els ve de nou el meu nom. Però sabeu què passa? -pregunta sor Wanda. Idò que allà on jo vaig néixer els noms americans s'usen molt».

La monja originària de la semicolònia d'EUA va arribar molts anys després que ho fes la dominicana. Així explica que, un cop professà els vots perpetus, conservà el seu mateix nom de bateig.

«El Bon Jesús ha de menester mitjancers. Durant una temporada, jo estava en un convent de Caguas, a Puerto Rico mateix. Allà, hi vaig conèixer una monja que havia estada a Santa Clara de Palma. Me'n va parlar, d'així com era el convent, i tot d'una hi vaig voler venir. Volia dur una vida molt austera», explica sor Wanda.

En l'actualitat són 15 les monges que viuen a Santa Clara. La resta són mallorquines. El mes passat, sor Catalina Obrador, nascuda a sa Pobla, va fer els cent anys. «Jo, hi xerr qualque mica, en mallorquí -diu sor Bernadeta. Fa tants d'anys que som aquí i, com que la resta de les monges, llevat de les que som americanes, hi xerren sempre, ho entenc tot».

Qui de moment entén poca cosa, de català, és Magaly (Perú, 1989). Aquesta jove postulant, de només 19 anys, és a Palma d'ençà del mes de juliol. «Jo faig el postulantat a Cocentaina (Comtat, País Valencià), però me varen dir si volia venir un parell de mesos per aquí i tot d'una vaig dir que sí», explica la jove Magaly.

«Aquest nina, va per bon camí, per esser monja! -diu rient sor Bernadeta. Saps què fa, el dematí, quan ens aixecam a les sis i quart? Idò ens encalça pels passadissos. Té una alegria mai vista i sempre riu».

«Jo, m'aixec més prest. Devers un quart d'hora abans de les sis. Com que som més vella, he de menester el meu temps per arreglar-me i m'ho prenc amb calma. Na Magaly, però fa una viada!», diu la monja dominicana.

«Quan veig una al·lota que vol esser monja tancada, jo tot d'una ho conec. N'hi ha que, per moltes ganes que en tinguin no ho poden esser. Quan entren, s'emmalalteixen i es posen tristes. Fins i tot perden la gana. Una monja tancada que està satisfeta d'allò que és, sempre riu, menja molt i dorm bé! I Magaly, de moment, ho fa», diu sor Bernadeta.