El pròxim 9 de març se celebren les eleccions generals. Per primera vegada en la història, tots els partits nacionalistes illencs hi participaran amb una llista única, Unitat per les Illes. Davant la fita històrica que significa la passa que han fet PSM, UM, ERC, Entesa i partits independents, Diari de Balears ha copsat l'opinió de personalitats reconegudes del país amb aquestes dues preguntes:

1.— Quina opinió teniu sobre la coalició que han fet els partits nacionalistes balears entorn d'una llista al Congrés que encapçala Pere Sampol?
2.— Quines haurien de ser al vostre parer les reivindicacions principals que haurien de dur a Madrid els diputats nacionalistes de les Balears?

SEBASTIÀ SERRA. Historiador.
1.- «Positiva. És una necessitat que hi hagi una candidatura nacionalista».
2.- «Les reivindicacions han d'afectar tot allò que és competència de Madrid i que afecta la qualitat de vida dels ciutadans. S'ha d'exigir una millora en aspectes socials, culturals, ambientals i, per suposat, de finançament, però no només de finançament. Cal reclamar més inversions per superar la manca d'infraestructures socials i per millorar les polítiques que afecten els sectors desafavorits, la gent gran i la gent jove».

 

 

MATEU MORRO. Historiador.
1.- «La meva opinió personal és positiva. És una concentració d'esforços per defensar les Balears».
2.- «Evidentment la defensa de la posició de les Illes dins les polítiques estatals. No només s'ha de reivindicar més finançament, sinó que també més política cultural, agrària o d'infraestructures».

 

 

ANTONI TARABINI. Sociòleg.
1.- «Sempre crec que és positiu que gent que se suposa que té coses en comú faci un projecte i el posi a disposició de la ciutadania. Ara bé, el problema és que en aquesta coalició conviuen plantejaments distints i això provoca que el seu missatge sigui ambigu».
2.- «El que és més fàcil és acudir a reivindicacions econòmiques, però quan surten plataformes cíviques reivindicant la millora del finançament és possible que aquestes reivindicacions les acabin assumint, en major o menor grau, tots els partits. Això els pot provocar dificultats per diferenciar el seu missatge».

 

MAXIMILIÀ MORALES. Empresari
1.- «És un pas que feia molts anys que es perseguia i es treballava, i ara s'ha aconseguit que els partits nacionalistes posin per davant el país i no tant si aquest ha de ser de dretes o d'esquerres, liberal o intervencionista. És positiu».
2.- «El principal paper dels nacionalistes a Madrid ha de ser el de treballar per aconseguir l'equilibri fiscal. Tant els empresaris, com els sindicats, com les forces polítiques coincidim que existeix un desequilibri fiscal. A més, han ser el verdader reflex del que opinen els ciutadans de Balears i no com fins ara que s'han imposat les directrius dels grans aparells dels partits estatals».

 

 

JOAN MELIÀ GARÍ. Sociolingüista
1.- «És una decisió encertada perquè és la manera de garantir una veu dels interessos de les Illes Balears al Congrés. Que els nostres representants hagin estat fins ara representants de partits estatals ha fet silenciar aquesta veu diferenciadora».
2.- «Són diverses. Totes haurien d'apuntar en un sentit: que el tracte dels ciutadans de les Illes, des del punt de vista econòmic, social, cultural o lingüístic, no sigui un tracte de ciutadans de segona com fins ara».

 

 

ANDREU OLIVER «MAJORAL». Empresari
1.- «Ja era hora que es fes. Sembla mentida que hagin tardat tants anys a fer un front comú del nacionalisme i aconseguir una veu real de les Illes Balears a Madrid».
2.- «Lògicament, reivindicar tots els drets que tenim com a poble i com a nacionalitat, tant des del punt de vista lingüístic, cultural, social o econòmic. Han de lluitar per fer desaparèixer aquest espoli fiscal que hem patit durant anys i deixar de ser considerats com a ciutadans de segona».

 

 

DAMIÀ FERRÀ PONS. Historiador
1.- «És necessària perquè és l'única manera possible per obtenir una veu nacionalista al Congrés dels Diputats. Anar per separat seria tudar el vot i així l'obtenció del diputat és possible. A més, té un element cohesionador, que tots comparteixen la reivindicació nacional de les Illes Balears».
2.- «Cal un sistema de finançament per a les institucions de les Illes Balears que vagi d'acord amb les aportacions que fan les Balears a l'Estat. Una part important d'aquestes aportacions ha d'anar a les institucions d'aquí, que cada dia tenen més competències amb un finançament inadequat. També s'ha d'aconseguir el ple reconeixement del fet nacional de Balears, sobretot en matèria cultural i lingüística».

 

 

ANTONI TORRENTS. Apotecari
1.- «Aquesta hauria de ser una coalició que no fos només per un cas específic sinó més àmplia i més perllongada en el temps. És a dir, que inclogués tots els partits nacionalistes i progressistes i que no fos puntual sinó per sempre».
2.- «Finançament i respecte a la nostra identitat».

 

BARTOMEU FIOL. Escriptor
1.- «És molt fàcil de contestar. Aquesta coalició té sentit. Ja fa molt de temps que pens que malgrat les evidents discrepàncies ideològiques entre UM i el PSM, per exemple, si s'ha de fer alguna cosa la unitat s'imposa. L'única manera d'intentar aconseguir aquest diputat és fent aquest front comú».
2.- «Són els partits els qui ho han de decidir. Però atenció, primer han d'aconseguir el diputat i després s'han de posar d'acord per tal de fer una feina molt seriosa totes les direccions dels partits representats pel diputat per fixar quines han de ser les prioritats que ha de reivindicar».

 

 

MIQUEL DURAN. Historiador
1.- «Magnífic. Tot allò que uneix és meravellós».
2.- «Per favor, d'això en venim parlant fa trenta anys... la identitat... Hem de reivindicar tot el que ens interessa duit al sòtil més alt».

 

 

ISIDOR MARÍ. Músic i Humanista
1.- «Ha estat una bona decisió agrupar-se, encara que no sigui fàcil, perquè és una oportunitat per presentar un programa conjunt i per poder obtenir el diputat. Per tant, la valoració és positiva».
2.- «Hi ha qüestions immediates entorn del desplegament de l'Estatut, però la millora del finançament és el punt de partida per desenvolupar la resta. Jo destacaria també, potser perquè no se li presta prou atenció, la necessitat d'una política d'acollida de la immigració».

 

 

CLIMENT PICORNELL. Geògraf
1.- «Ja era hora. S'havia intentat durant molts anys i no s'ha aconseguit fins ara».
2.- «Han de ser reivindicacions lligades a determinats factors que els partits estatals no reclamen. Per exemple, ha d'inicidir molt en la necessitat de reivindicar un major finançament per part de l'Estat i, sobretot, ha de plantejar qüestions que posin d'acord tots els que donen suport a la coalició».

 

 

DAMIÀ PONS PONS. Filòleg
1.- «La necessitat política de trencar el bipartidisme UCD/PP-PSOE dels darrers trenta anys, que per a Balears no ha estat gens beneficiós, feia molt recomanable que es produís la concentració electoral d'aquelles forces polítiques que prioritzen els drets i els interessos del nostre país -les Balears- per damunt dels del conjunt de l'Estat».
2.- «La primera cosa que s'ha de fer és donar visibilitat a l'existència de les Balears en el Congrés. Més enllà del tòpic d'unes Balears riques i provincianament felices, cal posar al descobert la realitat d'un país que té mancances pressupostàries greus a causa de l'espoli fiscal a què l'Estat el sotmet, que viu un procés alarmant de pèrdua d'identitat, que no té capacitat d'acollir la nova immigració amb polítiques adients d'integració social i lingüisticocultural, que no pot invertir com caldria en transport públic, en millora del producte turístic, en protecció mediambiental, en l'increment de la qualitat dels serveis bàsics. Sampol durant els cinc mesos que ja fa que és senador autonòmic ha demostrat sobradament que té els arguments i la capacitat política suficients com perquè la seva veu a més de fer-se sentir també es faci escoltar».

 

 

 

BARTOMEU MESTRE. Escriptor
1.- «Sempre he defensat la unitat de les forces no dependents d'Espanya, però s'han fet les coses a grapades. Dia 10 de març no s'ha d'atribuir el fracàs al projecte, perquè no és un projecte de poble, sinó un conjunt d'interessos de partit i, sobretot, de persones. Defensar la terra requereix coherència, credibilitat i il·lusió!».
2.- «A Madrid no hi hem d'anar a suplicar que aturin l'espoli! Anar a les Corts és legitimar-les i fer el paperot com aquells diputats africans, amb túniques i turbants, a les corts franquistes. Eren el tap de botella que retardaren les seves independències! Els drets del nostre poble no s'han de pidolar a Madrid. HB no hi va anar i el mes d'octubre d'enguany el País Basc començarà el camí internacional cap a l'emancipació. No és a Madrid que s'ha de decidir el nostre futur!».

 

 

JAUME SASTRE. Filòleg
1.- «És una gran idea. Com a Lobby per la Independència ja fa anys que ho predicàvem. No fou possible l'any 2000, però ara sí. És important tenir veu pròpia a Madrid, al marge dels partits forasters PP i PSOE, els diputats dels quals es limiten a anar al Congrés a pitjar un botó. Nosaltres sempre hem defensat la unitat dels partits nacionalistes. Ara que l'encapçala Pere Sampol, que d'altra banda, sempre s'hi havia oposat, només podem dir endavant. Les persones passen, però les idees queden i si és Sampol que lidera la candidatura, més enllà de les persones, donarem suport a les idees per fer que ell sigui diputat».
2 «N'hi ha un sac. En primer lloc, denunciar l'espoli fiscal que hem patit amb els governs del Partit Popular i del PSOE, al marge de qui estàs al Govern espanyol. Després, millores socials, econòmiques i sindicals».

 

 

JOAN MIR. Economista
1.- «Estic a favor que els nacionalistes vagin units i en contra que l'eix dreta esquerra sigui predominant a l'hora de fer les coalicions electorals. Ara bé, vista l'actuació sectària del PSM exigint ocupar el cap de llista i negant-se rotundament que un independent ocupàs aquest lloc, estic en contra de com s'ha pactat i del resultat final. I advertesc que un fracàs d'aquesta candidatura no ha de ser interpretat com un fracàs del nacionalisme, perquè el dia que les coses es facin bé i es posi al davant algú independent, amb qui tota la gent d'UM, Entesa, ERC i el PSM s'hi pugui sentir identificada, aquest dia anirà millor».
2.- «Han de ser les transversals: la llengua, el finançament i el respecte a la nostra identitat i als nostres símbols».

 

GUILLEM FRONTERA. Escriptor
1.- «La iniciativa presenta al meu entendre dos vessants posisius: pot donar fruits polítics directes; i és el resultat de mobilitzacions en un panorama massa propens a la resignació. Aquest segon punt em sembla especialment interessant, perquè revela la presència de voluntats que no estan disposades a assistir cap cot a la reservització del país».
2.- «Un tracte just».

 

MELCIOR COMES. Escriptor
1.- «És una gran idea política, especialment perquè sembla que en els moments actuals i tal com es presenten les eleccions, les dues grans forces polítiques es veuran obligades a pactar amb forces nacionalistes per poder governar».
2.- «S'haurien d'aprofitar les reivindicacions per tal d'aconseguir un tractament d'igualtat per a la llengua i la cultura catalanes, una qüestió que em preocupa especialment. Pel que fa al tractament fiscal i a les inversions en infraestructures que es fan a les Illes, simplement es tracta de demanar que s'acabi amb una situació d'injustícia històrica».

NOFRE MUNAR. Pes. Ateneu Gabriel Buades
1.- «És una oportunitat històrica pel nacionalisme illenc. Ja començava a ser l'hora que es plantejàs aquesta fórmula i esper que vagi bé».
2.- «La qüestió del finançament ha de ser prioritària, perquè a partir d'aquí podrem començar a fer la resta de coses. S'ha d'exigir que les famoses balances fiscals siguin publicades, perquè tothom ho vegi i es pugui ajustar el finançament a allò que ens pertoca i que és just».

 

 

AINA MOLL. Filòloga
1.- «Em mereix una opinió ambivalent. D'una banda, crec que tot allò que pugui servir per defensar la llengua i la identitat de les Illes és positiu. I esper que aquesta coalició serveixi per això. D'altra banda, però, fa por que les persones que no es consideren nacionalistes puguin arribar a pensar que això no va per ells i necessitam que la llengua sigui defensada per tothom».
2.- «És proritari assolir un acord, que sigui signat per tots els partits polítics, inclosos el PP i el PSOE, en el qual s'assumeixi la voluntat d'avançar en la recuperació de la llengua i dels nostres símbols. Els diputats nacionalistes han de fer entendre als seus companys del Congrés i del Senat que la defensa de la llengua està d'acord amb el marc constitucional actual i que, per tant, també ha de ser assumit pels partits espanyols».

 

 

JOAN PERELLÓ. Escriptor
1.- «La primera lectura és positiva, per les actuals circumstàncies polítiques. En principi, estic a favor perquè és un bon moment per donar prioritat als factors nacionals en contra dels partits estatals. Els votaré perquè pens que tenen un bon candidat, el més ben preparat».
2.- «Hem d'anar a Madrid per solucionar la qüestió fiscal, però també, i de manera no menys important, per posar ordre en les qüestions culturals i socials. Ens agradi o no, bona part d'aquestes qüestions s'acaben decidint allà i, per tant, és necessari que la veu de les Illes Balears hi sigui present».

 

 

RAFEL CRESPÍ. Escriptor
1.- «En tenc una opinió molt favorable perquè pens que és l'única manera de tenir una veu pròpia que ens permeti significar-nos en el context espanyol».
2.- «D'una banda, les reivindicacions de caràcter econòmic. Hi ha un tema recurrent que és el règim especial, però no arriba als ciutadans. També cal centrar-se en el reconeixement del fet diferencial, la defensa de la llengua catalana i el la protecció del territori».

 

 

TOMEU MARTÍ. Vicepresident OCB
1.- «És un projecte que em mereix un gran respecte i confiança en aquella gent que dirigeix ara els partits nacionalistes. Aquesta opció ha de ser la millor, perquè Pere Sampol té una trajectòria important i això fa que sigui una garantia».
2.- «És necessari aconseguir que l'Estat respecti les Illes Balears i que ens deixi de tractar com una colònia. Cal posar fi al robatori fiscal que ja denuncien els empresaris i acabar també amb el tracte minoritzador cap a la nostra llengua i cultura».

 

 

ANTONI VIDAL FERRANDO. Escriptor
1.- «Teòricament està molt bé. Però no significa que les coses s'hagin fet com s'haurien d'haver fet.
2.- «S'ha de reivindicar la cultura catalana, que sempre ha estat desprotegida davant l'Estat. També s'han de tenir en consideració els aspectes econòmics i territorials. Som la comunitat que aporta més doblers i això, en algun moment, s'ha d'acabar».

 

 

ANTÒNIA VICENS. Escriptora
1.- «Aquesta coalició nacionalista era necessària. Pens que fa temps que ja s'hauria d'haver fet».
2.- «Les reivindicacions han de dirigir-se principalment que hi hagi un reconeixement efectiu de la nostra llengua i cultura per aturar l'actual retrocés.

 

 

PERE MUÑOZ. Gestor cultural
1.- «És molt positiva i és una oportunitat única perquè se senti la nostra veu a Madrid».
2.- «Reivindicar que se solucioni el greuge fiscal, que es tingui en compte la població de fet, s'ha de donar a conèixer la realitat de les Illes Balears i s'ha de defensar la cultura i identitat pròpia».

 

 

CONXA FORTEZA. Escriptora.
1.- «Me sembla molt bé que s'hagi creat una coalició nacionalista dels partits sense dependència estatal».
2.- «Conec en Pere Sampol des de fa molts anys i estic segura que sap perfectament quines han de ser les reivindicacions que ha de plantejar a Madrid».

 

 

JAUME CORBERA. Filòleg
1.- «Tenc un sentiment contradictori sobre la coalició nacionalista. No em sembla malament, però crec que es tracta d'una unitat un poc falsa o forçada. El PSM sempre s'ha definit com un partit d'esquerres de la mateixa manera que UM és de dretes i no tenc clar que aquesta diferenciació es pugui disoldre en aquest projecte».
2.- «S'ha de reivindicar que es tractin com un país diferent que som. Tenim uns drets, que no són purament econòmics i passen també per una llengua i unes caracterítiques nacionals ben diferenciades. Seria una error anar a Madrid només a reclamar doblers, necessitam que ens respectin com a principi».

 

 

BIEL DE LA S.T. SAMPOL. Escriptor
1.- «No tenc una opinió feta».
2.- «La reivindicació de la nacionalitat catalana i la reivindicació econòmica».

 

JAUME MATEU. President de l'OCB
1.- «Democràticament em sembla una gran notícia. La coalició nacionalista es presenta amb una marca molt clara, independent, i molt transversal. HI ha clares garanties que les seves veus defensaran al cent per cent els interessos de Balears. Es tracta d'un moment històric perquè això s'ha aconseguit per primera vegada en la història moderna. En definitiva, em sembla extraordinari».
2.- «Si tenim veu a Madrid hem de tenir molt en compte que tenim un país per fer i ser fet. Hem d'estar molt atents i tenir clars els nostres objectius i les nostres prioritats. Està clar que hem d'aconseguir un finançament més just i reclamar més autogovern perquè poguem arribar a ser aquells que volem ser».

 

 

CLIMENT GARAU. Fundador del Grup Blanquerna.
1.- «Des d'un punt de vista pràctic, és positiva. No hi tenc una fe de tipus filosòfica o ètica, però crec que pot servir un revulsiu i euforitzant. Hauria anat millor si EU s'hi hagués acabat sumant, però sembla que no han volgut. De totes maneres, pot servir d'impuls al nacionalisme illenc».
2.- «Hauria de respondre el diputat, que s'haurà d'orientar segons la realitat que es trobi a Madrid, que sempre és hostil. És un cas de concreció política i ha de respondre el candidat després d'haver experimentat una estada llarga allà. De totes maneres, l'eix bàsic hauria de ser la defensa de la identitat col·lectiva, així com també del patrimoni i el paisatge. Són qüestions assumibles per tothom».

 

 

BERNAT FIOL. President de Gadma
1.- «És positiu i necessari. Els nacionalistes, siguin de dretes o d'esquerres, si no s'ajunten tenen poc a dir. Si ells no tenen representants a Madrid, la nostra veu quedarà ofegada. Si ningú no ens defensa no anirem enlloc».
2.- «És primordial tractar allò que s'enduen i que no ens tornen. Les inversions estatals es troben a la coa. Hem de ser solidaris, però a partir d'allò que ens sobra. A la comunitat balear no tenim els metges ni les escoles suficients i per això mateix, hem d'acabar amb aquest desequilibri. Madrid només ens vol perquè ens pot xuclar allò que vol».

 

 

GABRIEL SEGUÍ. Historiador i missioner dels Sagrats Cors
1.- «És un pas endavant i un fet positiu, perquè es farà un bloc homogeni amb una línia forta en la qüestió nacional. Això farà que es vegi que és un tema transversal, que no és patrimoni ni de les dretes ni de les esquerres».
2.- «En primer lloc, hi ha la qüestió econòmica. És necessari acabar amb la injustícia actual. En segon lloc, la qüestió lingüística i cultural, perquè continuam essent una comunitat marginada per les lleis contra la nostra llengua».