La demolició de l'edifici Brotad que començà ahir ja és una realitat. D'aquí a una setmana, en aquesta construcció sols hi quedaran runes. Desapareixerà i passarà a la història com l'edifici que mai hauria hagut d'alçar-se. La promotora que s'encarregà d'aquesta construcció, amb tots els permisos i llicències en regla, abandonà les obres a mig fer però amb tots els pisos venuts a particulars i sense sanejar la hipoteca que havia demanat a la Caixa per executar-les. Va ser a mitjan anys 80. «Record que ens digué: no puc continuar, no tinc mitjans, això és el que hi ha», explica Joan Mir Socias, l'agent hipotecari de la Caixa que s'encarregà del tema.
Les tres parts implicades arribaren a un acord. «La promotora cedí els drets de la finca a cada un dels particulars que es constituïren en una comunitat de propietaris. Nosaltres ens encarregarem de subrogar-los la hipoteca. Assumiren el deute i cercarem un nou constructor per finalitzar l'obra», explica Socias. Mai no s'executà. «Sempre hi va haver terceres persones que ho impediren», afegeix. «Amb la nova promotora varen arribar a posar els banys i cablatges, però es trobaven que l'endemà no tenien res. Els havien robat canonades, sanitaris i material d'obra», continua l'agent. «Ens vàrem cansar de denunciar-ho i desistírem», diu A.A.C., un dels propietaris. «Jo només sé que tenia un pis i ens en feren fora, quedàrem amb tres pams de nas», diu el particular.
Les primeres denúncies pel mal estat ja consten de l'any 1991, segons els expedients de disciplina urbanística. Però no fou fins al 1994 que l'Ajuntament emprengué accions. El maig de 1995 es feren altres inspeccions i s'ordenà als propietaris que netejassin l'immoble i el tapiassin. No compliren i el setembre s'obrí el procés sancionador. Se'ls imposà una multa de 15.000 pessetes que no pagaren. L'Ajuntament n'assumí la neteja, però el 1998 un informe jurídic disposà que els propietaris eren els responsables de mantenir els immobles nets. El 1999 hi hagué diverses denúncies de veïns, bombers i EU-EV. Textualment diuen així: «Hi ha un problema sanitari molt greu que posa en risc els ocupants i transeünts que hi viuen». El 2000, l'exbatle popular Joan Fageda n'intentà el primer desallotjament. Fou un fracàs. Les famílies s'hi resistiren perquè el PP no els oferí alternatives socials. «Són ells que han de cercar un habitatge», declarà Fageda als mitjans de comunicació. La història continuà fins al 2005, en què dos particulars tornen a denunciar els ocupants: «No puc fer ús de la meva parcel·la, les portes dels meus solars són forçades», diuen. El 2006 el gerent d'Urbanisme respon a l'informe desfavorable de la Policia dient que no ha obtingut resposta del regidor, Rodrigo de Santos, l'únic amb potestat per desarxivar l'expedient. Remeté de nou l'informe a serveis socials sense solucions i a l'espera d'unes directrius per actuar que mai arribaren.
