«Mira si és mart o geneta», diu una persona a una altra en llenguatge col·loquial, a Eivissa, per donar-li a entendre que en tregui l'entrellat oclarícia, d'allò que té tan embullat. Idò això mateix, i no en sentit metafòric, és el que fan els biòlegs del GEN-GOB d'Eivissa des de fa quatre mesos. Els estudiosos d'aquesta entitat ecologista i conservacionista han instal·lat cinc càmeres fotogràfiques sensorials als Amunts, a la part nord de la Pitiüsa major, amb l'objectiu de captar la presència de marts (Martes foina). Aquesta espècie es pensava que estava extingida a Eivissa des dels anys 60, fins que el 1998 n'aparagué un exemplar mort, atropellat a la carretera.

«Abans d'aquell any -comenta Pilar Escandell, una de les biòlogues que participen en el projecte- hi havia testimonis que asseguraven que n'havien vist algun, de mart. Res, però, no era segur. Els furons i les genetes són molt semblants i, per tant, es poden confondre. Amb l'aparició de l'exemplar mort, però, la comunitat científica va tenir constància que alguna petita colònia hauria pogut sobreviure als Amunts, l'àrea muntanyenca amb unes condicions més idònies per a aquest mamífer». De moment, les càmeres només han captat la presència de genetes, sobretot, i d'altres animals com moixos i perdius.

«Aquestes càmeres fotogràfiques funcionen de manera sensorial. Quan detecten un moviment es disparen de manera automàtica i capten la imatge de sigui quin sigui l'animal», explica Escandell. «Ara per ara no hi ha hagut sort. A l'àrea prospectada no hi ha aparegut cap mart. Aquestes cinc càmeres, però, es canvien d'ubicació cada un parell de setmanes, de manera que l'àrea observada es vagi ampliant cada cop més. Així, confiam que n'arribarem a trobar algun exemplar», afegeix la científica eivissenca.

Els marts es donaren per extingits a mitjan anys seixanta, quan els caçadors contractats per la indústria pelletera valenciana es desplaçaren a l'illa i en capturaren, mitjançant trampes, en grans quantitats. «Durant aquells anys, estava molt de moda a Eivissa caçar marts o genetes amb la finalitat d'embalsamar-los i de tenir-los exposats al menjador de casa. Era com un souvenir. Allò que en delmà la població, però, fou el seu aprofitament per a la indústria pelletera», explica Marià Marí, president del GEN-GOB. Aquest animal és molt preuat per la seva pell, molt amable i de color rogenca. El mart es destria de les fures perquè davall el coll té una clapa més blanquinosa, que la pagesia anomenava el «baverall». Els exemplars que actualment habiten a Mallorca són d'una altra espècie que els eivissencs.

«Els marts mallorquins són Martes martes -assegura Antoni Muñoz, responsable de biodiversitat del GOB- en canvi, els eivissencs són Martes foina». Com a dada curiosa, s'ha de comentar que mentre que a Eivissa la població s'ha reduït fins a donar-la per extingida, a Mallorca ha anat en augment. «A Mallorca -afirma Muñoz- el major nombre d'exemplars es trobaven a la serra de Tramuntana. De poc ençà, però, se'n poden trobar fins i tot en municipis del Migjorn. L'explicació és la urbanització que pateix el camp mallorquí. Els nous habitants foravilers generen residus que aquests animals aprofiten i, per tant, s'estenen per llocs que abans mai no havien habitat». En el cas que el GEN-GOB no en trobàs cap individu, es podria estudiar la seva reintroducció amb animals procedents de la Península. Tot això, però, només és una possibilitat.