Pedro J. Ramírez, gestor de la piscina d'ús públic enclavada sobre la mar, a la Costa dels Pins (Son Servera), ha sol·licitat ara a l'Audiència Nacional que condemni qui l'ha demandat, Jaume Sastre, a pagar les despeses del litigi per la seva «mala fe i temeritat». Tomás R. Fernández, advocat de Ramírez, demana que el procediment administratiu per la piscina sigui desestimat per «inadmissible», i Sastre, condemnat. Al·lega que el líder del Lobby per la Independència no té la «imprescindible legitimació» i que «la seva conducta processal no pot ser més anòmala i, per extensió, temerària».
Segons aquesta part, la denúncia per la privatizació de la costa que presentà Sastre és un «pur pretext», perquè l'objectiu és la «persecucinó personal i la fustigació (contra Ramírez) per simples raons ideològiques i polítiques».L'advocat de Ramírez esgrimeix també que la concessió que regularitza la piscina de gener de 2001 no va ser recorreguda en el seu termini, raó per la qual el recurs contenciós «no té cap sentit».
Josep de Luis, advocat de Jaume Sastre, explicà que «els arguments als quals la defensa del senyor Ramírez pretén aferrar-se trasllueixen una manca de fe clara en els seus postulats, ja que no s'al·lega res quant a la presumpta correcció legal de la piscina, sinó que van en el sentit d'atacar i desprestigiar el senyor Sastre i intenten allunyar el Tribunal del fons de l'assumpte». La causa s'inicià el febrer de 2005, amb la presentació d'un recurs contenciós a la sala del TSJB, davant del silenci del Ministeri de Medi Ambient sobre la situació legal de la piscina. El TSJB traslladà el recurs a Madrid dos anys després, que va ser el temps que es torbà el Ministeri a remetre-li l'expedient de la concessió. El jutjat balear entengué que no tenia jurisdicció per ventilar el cas, en tractar-se d'una ordre ministerial.
