ANTONI OLIVER. Palma.
-La Comunitat Europea ha arribat a un acord per reduir les emissions d'efecte hivernacle i impulsar les energies renovables, com valorau aquesta nova directiva europea?
- El tema del canvi climàtic és un problema que s'ha de prendre seriosament. S'ha d'abordar amb polítiques valentes. Els objectius han de ser ambiciosos, però també s'ha de tenir en compte la possibilitat real d'assolir-los. Aquest acord preveu que l'any 2020 el vint per cent de les energies siguin renovables, aquest és el repte fixat. A les Illes Balears ens trobam amb un territori limitat i no podem créixer gaire en parcs fotovoltaics. Per això s'ha d'estudiar bé on es poden posar aquests parcs, que tenen un cert impacte ambiental. A banda d'això, continuarem treballant en una línia important per ajudar a la implantació d'energies alternatives, obrint cada any una convocatòria per a aquests ajuts.
-Aquestes setmanes s'ha posat en marxa una iniciativa per millorar la qualitat de l'aire a Palma. En què consisteix?
-Signarem un conveni entre l'Ajuntament de Palma i la Conselleria per la millora de la qualitat de l'aire. Per primera vegada a l'any 2006 es va trobar un component a l'aire de Palma, el diòxid de nitrogen, que ultrapassava els límits aconsellats. La normativa diu que quan es troba una substància que excedeix els valors màxims permesos s'ha de fer un pla de millora de la qualitat de l'aire. Per tant, la primera mesura serà instal·lar trenta punts de control de diòxid de nitrogen. Ara hi ha a Palma dues estacions de control de qualitat de l'aire. El que farem serà instal·lar trenta captadors passius de diòxid de nitrogen en diferents punts de la ciutat per tenir una idea de quina és la situació exacta, i això ens ajudarà a establir una sèrie de mesures. La font principal d'emissions d'aquesta substància són els cotxes. Per tant, s'haurà de treballar en aquest sentit.
-Vos plantejau també la reducció d'altres elements com les bosses de plàstic, que són de reciclatge difícil?
-Ens agradaria avançar en aquest tema. S'hauria de proposar d'una manera simpàtica que les persones es conscienciassin que és important aquesta reducció de material no biodegradable. Una manera de fer-ho és introduir bosses, per exemple, de fècula de patata, que és un material molt biodegradable, o bé donar entrada a materials reutilitzables, com la tela. Si els comerços són receptius a aquest tema i la gent ho veu bé, aconseguirem una reducció de polietilè, que és el tipus de plàstic que se sol utilitzar per fer aquestes bosses.
-Es crearà un observatori mediambiental?
-A mi m'agradaria poder fer-lo. La primera passa en aquest sentit l' hem feta amb la creació d'un inventari propi d'emissions. Ara, aquesta ha de ser una tasca molt transversal, ha d'implicar altres institucions i ha d'incloure variables que no són just les de qualitat de l'aire i d'emissions. Requereix tenir en compte molts altres aspectes. La primera passa està feta i pens que la col·laboració en tots aquests temes amb el mateix govern i d'altres institucions serà positiva.
-Es continuaran impulsant els centres escolars ecoambientals?
-És un dels nostres objectius. Ara en tenim un centenar i s'intentarà que n'hi hagi més. A més, es farà amb la participació activa dels alumnes, que continuaran fent tallers d'ecologia, de reciclatge, etc., i que fins i tot poden proposar algunes mesures ells mateixos. En la conscienciació sobre medi ambient no podem desaprofitar cap sector de la població. Els temes mediambientals a l'escola han de tenir molta incidència, moltíssima. I hi ha interès, per exemple, de centres que han sol·licitat xerrades sobre canvi climàtic. És un tema que darrerament, amb l'informe del Panell sobre Canvi Climàtic, el documental d'Al Gore i una sèrie d'imatges impactants que han difòs els mitjans de comunicació, s'ha posat d'actualitat. I aquesta actualitat s'ha d'aprofitar, perquè les persones es mostren més receptives.
-Hi ha la percepció que estam davant un fenomen real?
-En aquests moments la gent ja no dubta que hi ha un canvi climàtic. Els que en dubten són una minoria, però s'ha de treballar molt la consciència del problema. Costa molt poc adquirir bons hàbits. L'estalvi energètic, per exemple, no suposa un detriment en la millora de la qualitat de vida, però sí que costa un esforç. Ho tenim en el tema del reciclatge; ha costat molt fer que la gent recicli i encara no tothom ho fa, però s'ha d'insistir en aquest tema, fent campanyes, conscienciant la gent i educant-la.
-A Balears s'emeten deu milions de tones de gasos d'efecte hivernacle. Com es poden reduir?
-Hi ha un pla de reducció d'emissions de 2008 a 2012, coincidint amb el que diu el protocol de Kyoto. Volem marcar un objectiu real, però encara no estan decidides totes les mesures. Seria desitjable, per exemple, reduir-ne mitja tona a l'any, però no sabem si això serà possible. Allò que pens que s'ha de fer és establir primer totes les mesures possibles i després perfilar quins objectius es poden assolir. Fer el contrari seria decebre els ciutadans.
