BIEL MASSOT I MUNTANER. Sineu.
És sabut que Sineu és sinònim de dimecres, igual que podem relacionar aquest important nucli del Pla mallorquí amb el pern del món, la barcella medieval, el palau reial, els congrets i el lleó alat. Però l'antiga Sinium de Plini és molt més que un secular mercat de bestiar, envoltat d'acollidors cellers on assaborir gustosos frits. Com correspon a un espai tan carregat d'història, Sineu disposa d'una sèrie de centres de memòria documental, entre els quals destaca l'Arxiu municipal, al qual s'han d'afegir els papers del monestir de les Concepcionistes, ubicat al que fou Palau Reial, els de l'antic convent dels Mínims i encara d'altres.
Doncs, de tot això, d'aquesta sucosa història, d'aquest gloriós passat, qui en sap més del món és mossèn Bartomeu Mulet Ramis, un personatge sineuer de soca-rel, que als seus nou cavallons passats -i més que ben duits, no es pot negar- encara gaudeix conant explicacions i oferint els seus coneixement a qui el vulgui escoltar. Es tracta d'un home que ha passat la seva llarga vida regirant, manejant, interioritzant, assimilant i publicant una gran part de la documentació de què parlàvem. «Quan un escriu tant i tant -assegura- arriba a dir moltes coses».
Aquell qui va ser durant molts d'anys vicari del seu poble ens rep amablement a la saleta del pis on habita, el balcó del qual té una privilegiada vista damunt la plaça, la façana de la parròquia i la torre del campanar. Allà passa les hores tranquil·lament llegint o resant el rosari amb l'equip de beates que el visiten adesiara. Mn. Bartomeu ha investigat i publicat en relació a la casa i a la roba mallorquines, té multitud d'estudis sobre aspectes de Sineu i també ha tocat la ceràmica, especialment pel que fa a les rajoles policromes.
També durant molts d'anys es dedicà a restaurar una col·lecció d'escudelles trobades a l'església parroquial i que es conserven a la rectoria. En aquest camp ell parla de 30 anys de feina, durant els quals va confegir 800 peces: «La ceràmica de Sineu és una joia, al meu parer; tot ho trob preciós». Cal dir que l'investigador sineuer té un llenguatge particular, ric i curiós. Endemés de l'Arxiu municipal -«que és, per mi, molt bo. Imagini's, és del segle XIII. A l'Ajuntament, hi havia molt de desgavell i ningú que no sabia ni quins papers hi havia... No vaig trobar cap obstacle i férem una feinada immensa, i la cosa retia i del que re en treuen un profit enorme, grandiós»- també va estudiar la documentació de l'arxiu del comte d'Espanya, que considera molt rica i important, i d'on va treure molt de material per a les seves obres, en relació als teixits i la indumentària de Mallorca. Però encara afirma que «a la parròquia he fet cent vegades més feina que a l'ajuntament, durant molts d'anys. Tot és bo. Tot és la història de cada coseta, d'aquesta clau, d'aquest pany, d'aquest portal, d'aquest quadre...».
I tota la feina, juntament amb més materials, llibres i retalls de premsa de mil temes de Sineu i de Mallorca, la té recopilada al seu arxiu, magníficament condicionat al pis superior de ca seva. Comenta que l'arxiu, per ell, és l'ànima. Hi ha fet feina tota la vida i ho considera «un excés d'orgull». Ho vol amb ell mentre li quedi vida, tot i que «l'Ajuntament voldria l'arxiu i a vegades s'ha interessat, però de moment no estic disposat ni a donar-ho ni a vendre-ho, perquè mentre jo sigui viu em va bé que sigui aquí. Hi he fet una feinada d'ase i seca perquè hi ha uns tomarros que molts els vaig retocar i rectificar pel que fa als noms. He fet cosa, molta cosa, moltíssima cosa i ho estim massa perquè ho he suat tot, hores i hores, en molta quantitat». Ja ho veis, a la seva edat i amb el cap lúcid, l'antic vicari de Sineu encara té ben clar que «un no pot estirar i empènyer el carro», una de les seves frases predilectes i, com totes, carregades de sentit. Salut, molta, mossèn Bartomeu!
