«La societat i els homes en particular veuen les dones que exerceixen la prostitució com a simples objectes que poden emprar a la seva conveniència sense demanar-se qui són i per què ho fan». Així de contundent es mostrà Jaume Perelló, investigador de la UIB i coordinador del II Congrés virtual sobre la prostitució que es durà a terme a Balears els primers quinze dies de febrer.
Perelló, que fa anys que està involucrat en el món social d'atenció a les dones prostitutes i que ha fet diferents estudis i llibres sobre el tema, considerà que «la mala educació sexual de la societat i la seva doble moral provoquen que els clients d'aquests serveis no estiguin ni mal considerats ni estigmatitzats, cosa que ha de canviar». A Mallorca, s'estima que hi ha més de 2.500 dones que exerceixen la prostitució dins tres àmbits molt diferenciats: el carrer, els clubs i els pisos.
Segons assenyalà Perelló, «entre el 85 i el 90% són immigrants i la immensa majoria estan en situació irregular». Les dones que treballen al carrer solen ser subsaharianes, de Nigèria en bona part, i un petit nombre d'espanyoles que tenen algun tipus d'addicció a les drogues. Als clubs i als pisos la situació «és pitjor perquè són invisibles per la societat», afirmà l'expert, qui indicà que en aquests locals hi fan feina en la gran majoria dones llatinoamericanes i d'Europa de l'Est, que de cada vegada són més nombroses dins d'aquest sector a Mallorca.
L'edat de les dones que es prostitueixen oscil·len entre els 19 i els 35 anys, però també n'hi ha de més edat, d'entre els 50 i els 65 anys, que encara s'hi dediquen de manera puntual. Segons afirmà Jaume Perelló, «a Mallorca hi ha moltes dones traficades que treballen en la prostitució, sobretot en locals tancats, d'on els és molt complicat sortir».
La situació d'aquestes dones «és molt precària per la gran mobilitat que els fan tenir, perquè no disposaen de cap tipus de recurs econòmic propi i perquè han estat violades, maltractades físicament i psíquicament per arribar a aquest punt. I el pitjor és que al client això no li importa gens». El coordinador del congrés assegurà que «els homes estan fent de la prostitució un oci i els locals s'estan adaptant a la demanda emprant les noves tecnologies, com internet i els mòbils».
Pel que fa al tema de l'abolició, Perelló considerà que «és una utopia», a la vegada que apostà per la «penalització del consum de la prostitució juntament amb la conscienciació dels clients que estan explotant un ésser humà, ja que tan sols la penalització ha demostrat que no serveix per res, només per fer-ho més clandestinament i augmentar el tràfic de dones». Tots aquests temes i d'altres es debatran en el II Congrés virtual sobre prostitució que ha organitzat el departament de Pedagogia i Didàctiques específiques de la UIB, al qual pertany Perelló. Així mateix, en aquest encontre s'ha gaudit de la col·laboració de l'Institut Balear de la Dona, la Conselleria d'Afers Socials, Creu Roja, Metges del Món, Adoratrius i Casal Petit-Oblates.
