E.DOMÈNECH. Palma.
Qui fou bisbe de Sant Sebastià durant 21 anys (1979-2000), José María Setién, considera que mesures com il·legalitzar ANB i EHAK-PCTB no tenen per què radicalitzar ETA, però sí que podrien provocar una «irritació» al País Basc que «no ajudarà gaire, si més no immediatament, a la pacificació».
Setién feia aquestes declaracions abans de la presentació del seu llibre Un obispo vasco ante ETA, a Palma. El bisbe emèrit féu èmfasi en la complexitat del problema sobre «l'entorn d'ETA» i les decisions que es prenen, que considerà que s'haurien d'afrontar des d'una perspectiva estrictament jurídica. «L'entorn d'ETA és molt ampli i es presta a moltes interpretacions. Les tipificacions pròpies del dret penal haurien de ser molt més rigoroses i, depenent d'aquestes, prendre les posicions adequades. Si aquesta base no està suficientment consolidada, fa la sensació que aquestes mesures es prenen per raons polítiques, i no estrictament jurídiques».
Setién destacà que aquestes decisions afecten un exercici fonamental dels ciutadans, que és «el dret a manifestar la seva opinió i a participar en la vida pública». No obstant això, matisà que és difícil saber «quin és l'únic culpable de tot el que succeeix» quan al País Basc «estam assetjats des de dos punts de vista distints».
També en relació a la justícia, Setién assegurà que no entenia la sentència del Tribunal Suprem contra l'expresident del Parlament basc Juan María Atutxa. Considerà que demostra una unió de política i justícia que qualificà d'error. «En tota la trajectòria que es va seguint d'aquests esdeveniments hi ha massa unió entre la política i l'administració de justícia», conclogué.
El clergue no va voler donar la seva opinió sobre les crítiques d'alguns bisbes pels suposats atacs a la família des del Govern central durant aquesta legislatura. I a la pregunta de com veu la relació entre l'Executiu de Zapatero i l'Església va respondre amb un concís «difícil».
Abans de la presentació del llibre al Club DM, Setién afirmà que «l'Església hi pot ajudar, però la pacificació l'ha d'aconseguir la mateixa societat i el poble basc». Sobre el procés de negociació obert amb la treva, assenyalà que cap de les parts no tingué intenció de flexibilitzar les seves posicions i que així no podia haver-hi acostament.
