Antonina Pujol i Bosch (Andratx, 1972) ha estat l'encarregada de tenir cura d'una manual específic per a les conjugacions verbals catalanes per al públic balear. Aquesta filòloga, tenint sempre com a referència l'Institut d'Estudis Catalans, ha elaborat una guia on hi apareixen les conjugacions de tots el temps de dos centenars de verbs. Els verbs catalans: conjugacions de les Illes Balears fou editat pel Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (Cofuc).

-Com va sorgir la idea d'aquest manual?

-És evident que Els verbs catalans conjugats de Joan Baptista Xuriguera, que tant de servei ha fet als escolars d'arreu del domini lingüístic, havia quedat obsolet. A més, aquesta guia no incloïa les conjugacions pròpies de la variant catalana de les Balears. Davat el dubte que algunes formes verbals d'aquí fossin correctes o no, es feia necessària l'edició d'una obra que hi posàs remei i que servís no només per als professionals de l'escriptura, com són els mitjans de comunicació, sinó per al públic en general. Tenint sempre, però, com a referència les normes de l'Institut d'Estudis Catalans. Al País Valencià, ja fa uns anys que també es féu el mateix.

-Com és que en alguns escrits formals fets aquí se substitueixen les formes pròpies per d'altres del català central?

-Hi ha correctors que han tendit a substituir algunes formes pròpies més per inseguretat que per cap altra cosa. Com que no hi havia una obra de referència, davant el dubte, molts substituïen -esqui per -eixi. Tant una forma com l'altra, però, són correctes.

-Què passa amb formes com esteis o esteim?

-Aquestes formes, en un registre formal, són incorrectes. Es tracta de conjugacions d'ús molt restringit i que en cap cas es conteplen a les normes de l'Institut. A part d'aquestes, n'hi ha moltes més com és el cas de sonc, donc, corrés, dòrmiga, estiré, siré i altres moltes més, que tampoc estan admeses. Vàrem passar pel sedàs aquestes formes i veiérem que no s'aguantaven. Per això les rebutjàrem.

-Què en pensau, vós, de la profusió de formes verbals?

-Jo no som partidària d'admetre totes les formes. Si la nostra fos una llengua que es trobàs en una situació normal, no es donarien aquests fenòmens. Basta comparar la situació del català amb la del castellà. El nostre manual admet quatre o cinc formes pròpies d'aquí. En canvi, l'única variació que admet el castellà és allò del fuera o fuese, de l'imperfet de subjuntiu. Tan gran i extens com és el domini lingüístic del castellà és evident que hi ha moltes formes més. La Real Academia Española però, no els admet. Per contra, l'Institut d'Estudis Catalans, amb territori tan petit de què té cura, mira tu quantes formes accepta.

-Per què se segueix aquest criteri?

-Doncs, per tenir content tothom. Ningú vol cedir en les seves formes i el que fa l'Institut és acceptar-les totes.

-Quin ha de ser el paper del mitjans de comunicació pel que fa a la llengua?

-Els professionals dels mitjans de comunicació han de ser un model de correcció i, per tant, han de contribuir a fixar el model de llengua estàndard. Jo els demanaria, i sobretot als mitjans audiovisuals potents, que fossin rigorosos i s'assessorassin bé. Per això hi ha els llibres d'estil, perquè es consultin. Fa temps que l'administració autonòmica en té un, que és el llibre d'ús per als funcionaris. Ib3 també en té un altre i és una bona eina que pot ajudar molts de professionals.