El catedràtic d'Història i Geografia de la UIB, Pere Salvà, adverteix que la ciutat de Palma no està preparada per absorbir aquesta segona fase del creixement migratori derivada del procés de reagrupació familiar que es registrarà en els propers anys. No està preparada ni en qüestió de polítiques socials, ni d'acollida i integració dels nouvinguts, ni tampoc en equipaments: «Si no s'hi posa remei, els dèficits i les desigualtats actuals que ja pateix el sistema educatiu i el col·lapse dels centres sanitaris, s'agreujaran», remarca el catedràtic de la UIB. Afegeix que aquest problema va en consonància amb la segregació dels nouvinguts en barris molt concrets de Palma.

La rebuda contínua d'immigrants a la capital no es tradueix en un repartiment més o menys simètric pels barris de la ciutat, segons el mateix Salvà. Del mateix parer són els veïns de les zones que «suporten» les majors «càrregues» d'aquests nouvinguts, que des de fa temps reclamen que la població estrangera tengui incentius de l'Administració per poder instal·lar-se en tots els districtes de la capital i escapar, així, dels «temuts guetos». Aquests darrers anys, la manca de polítiques de conservació de l'entramat urbà ha provocat un «desigual assentament demogràfic d'acord amb el poder adquisitiu dels residents», assegura. I és que durant els darrers vuit anys, les barriades perifèriques com les de Son Gotleu i Pere Garau, i cèntriques, com les Avingudes, Aragó o Marquès de la Fontsanta, històricament enclavaments de gent treballadora, han derivat en entorns «substituïts» per la població immigrant.

Segons explica, el seu abandó ve provocat per la fugida de la població autòctona cap a nous projectes urbanístics, i per l'ocupació de les àrees anteriors pels immigrants. Aquest procés de «buidament», i degradació al seu entendre, està relacionat amb la manca de serveis i d'equipaments. «No té a veure amb l'arribada d'immigrants, sinó que és anterior a aquest fenomen». Afegeix que «els estrangers ocupen després aquestes àrees on la qualitat és pitjor, però la seva arribada contribueix també a frenar la degradació dels barris», manifesta.

El mateix catedràtic pronostica que la crisi del sector de la construcció «moderarà» i «alentirà» l'augment de l'efecte de crida de noves immigracions. «Amb tot, l'arribada d'estrangers continuarà, tret que en lloc de fer polítiques de control, implantin programes de desenvolupament al seu país. «Però els empresaris d'aquí també els necessiten», conclou.