El preu de l'habitatge continuà una tendència de desacceleració durant el 2007, però el seu increment a les Balears, d'un 6'9% respecte de l'any anterior, va ser el quart més elevat de tot l'Estat, per situar les Illes dins el conjunt de comunitats autònomes on el cost de les llars superà la pujada de l'IPC. Segons les dades fetes públiques ahir pel Ministeri de l'Habitatge, en l'àmbit estatal l'encariment va ser del 4'8%, una xifra que l'aproxima a un creixent Índex de Preus al Consum, del 4'2%.
A pesar del fre en el mercat immobiliari, les Balears encara són lluny d'això, però l'any passat els preus es varen contenir molt més que durant el 2006, amb una pujada de gairebé cinc punts menys que va ser la més baixa dels darrers deu anys. Amb tot, només Múrcia, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla i Astúries registraren un increment superior al de l'Arxipèlag. A Navarra, Madrid, la Rioja, Aragó i Castella-la Manxa, els pisos pujaren per sota de l'IPC.
El preu mitjà de l'habitatge lliure a les Illes va ser l'any passat de 2.421 euros per metre quadrat, cosa que les situa també en el quart lloc d'aquest altre rànquing, només per darrere de Madrid, Euskadi i Catalunya. Les Balears continuen molt enfora del que costa comprar un habitatge lliure en el conjunt de l'Estat, on la mitjana va ser de 2.085'5 euros.
El Ministeri de l'Habitatge també aportà ahir dades sobre el nombre de transaccions immobiliàries de 2007. Durant els primers mesos, a les Balears s'efectuà un total de 6.094 operacions, amb un descens del 7'3% respecte del mateix període de 2006. Un indicador clar de l'inici, aleshores, de la crisi del sector immobiliari que ha propiciat, com publicava ahir aquest diari, el tancament de la meitat de les oficines de venda de pisos.