Ahir vaig trobar una bona amiga i parlàrem sobre el món i la bolla. En un moment de la conversa vaig comentar-li una entrevista que s'havia publicat en aquest mateix Diari de Balears. Em va mirar i em respongué: «Bé..., no l'he vista... Jo com que no llegesc el Balears...». La meva amiga és nacionalista de fa anys, és una persona compromesa, és activa, i és per tot això que encara em sorprengué més quan afirmà que no llegia el Diari de Balears.

Sempre he pensat que potser ja és demanar massa, però el nacionalisme precisa de persones especialment actives i compromeses. I ser actiu i compromès significa, per mi, fer-nos nostres aquells elements identitaris i de consum que ens són més propers. És per això que no entenc com un nacionalista no està subscrit al Balears, o com no tria cinema en català quan en té l'oportunitat, o com no dóna suport a revistes com Lluc o El Mirall, o com no és soci de l'Obra Cultual Balear, o com no té el seu nom en català al document d'identitat, etc.

Ho sé, és injust demanar aquest plus a aquelles persones que ja han de lluitar contra un dia a dia advers. És injust, però necessari. Sense uns mallorquins compromesos amb els mitjans de comunicació en la nostra llengua o amb altres béns de consum de qualitat, actius lingüísticament, etc. aquests país no avançarà.

Record que en una ocasió l'editor Pere Serra em digué que quan va posar en marxa aquest diari comptava que els militants i els votants nacionalistes, així com les noves generacions que ja havien estat alfabetitzades en català, en serien els clients potencials. A la prova d'ahir em remet per dir que això no ha estat així.

No hi ha dubte que ens queda molt de camí per recórrer en el camp del compromís cívic, social, cultural, lingüístic i de país.