A.MATEU. Palma.
Les llengües minoritàries d'arreu d'Europa experimenten una davallada progressiva de parlants. El català no n'és un cas aïllat. Fa unes setmanes visità Palma Paul Videsott (Al Plan de Mareo, 1971), professor de la Universitat de Bolzano, llicenciat en Filologia Romànica i especialista en llengua ladina. Es tracta d'una llengua els parlants de la qual no arriben a les 100.000 persones.
-On es parla el ladí?
-Hi ha tres àrees diferenciades sense continuïtat geogràfica on es parla la llengua ladina. Totes tres es troben als Alps, en regions properes a les partions que separen els estats de Suïssa, Alemanya i Itàlia. El ladí més cèlebre, per ventura, és el que es parla en un cantó de Suïssa, que es coneix amb el nom de retoromànic. És l'àrea amb un major nombre de parlants, devers 50.000. La segona regió en nombre de parlants, uns 5.000, és el Friül, una zona que s'estén des del nord del Veneto fins als Alps. I la tercera, d'on jo som originari, és la regió de les Dolomites, on només hi ha poc més de 3.000 parlants.
-De quin reconeixement gaudeix la llengua pròpia en cadascuna d'aquestes regions?
-Com tothom sap, allà on està en més bones condicions és a Suïssa, un estat que reconeix l'oficialitat de ple dret de la llengua des del 1974. La meva regió estaria en segon lloc. Com que abans de la II Guerra Mundial, les Dolomites pertanyien a Alemanya, l'Estat italià, després d'incorporar-la, la declarà oficial la mateixa dècada dels cinquanta. Què passa, però? Doncs que realment la situació sociolingüística del ladí a les Dolomites és molt precària. L'explicació és que es tracta d'una zona molt rural amb població dispersa que no té cap capital que exerceixi la funció de capital cultural. La universitat d'on jo som professor, Bolzano, pertany a l'àrea idiomàtica de l'alemany. En tercer lloc hi ha el Friül, una àrea molt italianitzada des de temps antic que ha vist com perdia progressivament els seus parlants. El seu estatus d'oficialitat és de rang inferior que el de les Dolomites, malgrat que les àrees pertanyen a regions administratives diferents del mateix estat italià. Cal recordar que Pier Paolo Passolini n'era originari. Els seus poemes de joventut estan escrits en aquella llengua.
-Hi ha una consciència unitària de la llengua entre els diferents parlants?
-No. La veritat és que els parlants no tenen cap relació entre ells. Això no és una prioritat pels estats als quals pertanyen i, a més, no hi ha mitjans de comunicació comuns. Evidentment, entre intel·lectuals, tothom es reconeix com a pertanyent a un mateix grup cultural, però això no implica la resta de la societat. S'ha de dir, així mateix, que les variants dialectals a hores d'ara es troben molt diferenciades. La comprensió entre unes zones i altres és difícil.
-No hi ha una llengua estàndard?
-Sí, la comunitat científica adoptà l'interladí. Així i tot, però, el seu ús no és generalitzat. Sobretat s'empra als territoris italians. En canvi, el retoromànic de Suïssa empra un altre model.
-Té presència, el ladí, a l'escola?
- En el cas de les Dolomites, sí. Els habitants d'allà són trilingües. Estudien en italià, ladí i todesch, que és la variant de l'alemany que es parla al Tirol del sud i que també es parla a una part de les Dolomites. Els llibres de text, per exemple, de cadascuna de les assignatures, tenen apartats escrits en cadascuna de les tres llengües. Per tant, no només és que s'ensenyin les diferents llengües com a assignatura, sinó que la resta de matèries també s'imparteixen en totes tres llengües.
