El PSM planteja compartir el cap de llista amb UM si la coalició integra EU

L'opció que ara s'ha plantejat des del PSM és compartir al cap de llista acceptat per totes les formacions, Pere Sampol. L'actual senador, en el cas que la coalició aconseguís un diputat, dimitiria als dos anys de legislatura i el seu lloc al Congrés dels Diputats l'ocuparia aleshores el número dos de la llista, un candidat proposat per UM. L'acord contentaria també Esquerra Unida, que podria tenir des de ja la representació al Senat que ara té Sampol â"hauria de renunciar-hi per anar al Congrésâ", i que ara només tindrà fins d'aquí a un any i mig segons l'acord amb el PSM.

Els contactes entre els dirigents de les diferents formacions implicades continuaren durant la jornada d'ahir i s'allargaran almanco fins a dilluns que ve, dia en que totes elles tenen prevista la reunió de les seves executives. Des del PSM s'instà ahir alesper prendre una decisió definitiva â"tres dies després duran a terme un consell polític.

Tot i expressar el seu malestar i negar que pugui influir en la seva decisió, els de Biel Barceló treballen ara amb la pressió de l'acord anunciat diumenge passat entre UM, Esquerra Republicana i Entesa. Aquestes tres formacions, a l'espera del que pugui decidir el PSM, ja han començat a perfilar l'acord programàtic de la candidatura i tenen decidit el seu candidat, que no serà independent, com s'havia apuntat. Només faran públic el seu nom si el PSM decideix finalment no anar amb ells. Si és al contrari, ja han manifestat que accepten que ho sigui Pere Sampol.

En una demostració d'intencions, els joves del PSM carregaren ahir un altre pic contra la possibilitat que el seu partit pugui integrar-se en una coalició de la qual formi part UM. El seu secretari general, Antoni Noguera, apuntà que el principal obstacle és que el representant d'aquesta coalició acabàs donant suport al PP perquè Mariano Rajoy formàs govern. En qualsevol cas, el que s'ha apuntat des de la resta de forces és que l'hipotètic diputat no hauria de ser un 'xec en blanc' per als socialistes i Zapatero, sinó un negociador d'acords concret per a Balears a canvi del seu suport en el Congrés dels Diputats.