Joan Maria Palou Sampol (Montuïri, 1952) és llicenciada en Història d'Art per la Universitat de Barcelona i tota la seva tasca professional ha anat lligada sempre al món dels museus. Pertany al Cos Facultatiu de Conservadors de Museus de l'Estat i des del 1980 treballa al Museu de Mallorca, del qual és la seva directora des del 2002.

-La gent encara ignora la vertadera funció d'un museu?

-Tots els museus del món tenen la mateixa funció, que és conservar per estudiar, per investigar i per difondre. La base d'un museu són els objectes, però l'objectiu no és conservar-los i res més, sinó tenir en compte la seva condició de document històric, per a continuació donar-los a conèixer -a través d'exposicions temporals o permanents- a investigadors i al públic en general. Els museus són, al cap i a la fi, centres de referència. En el cas del Museu de Mallorca, per exemple, quan qualque investigador necessita informació sobre la història i la cultura de la nostra Illa, es dirigeix a nosaltres.

-Com definiríeu l'oferta museística de Mallorca?

-Nosaltres creim molt en un concepte de museu entès com un espai públic, un lloc de trobada i de relació i que pot acollir tertúlies, concerts, col·loquis... Aquesta visió del museu és poc coneguda i valorada a Mallorca, sobretot perquè aquí no hi ha realment una cultura de museu, la gent no sap molt bé perquè serveixen. Devora això, hem de pensar que a Mallorca hi ha actualment una saturació de museus i col·leccions -més d'un centenar a tota l'Illa-, la qual cosa demostra que alguna cosa falla en el nostre panorama museístic, ja que és evident que una societat com la mallorquina no pot mantenir actius tants de museus.

-Cada dia hi ha menys gent que va als museus?

-Com he dit abans, no hi ha una cultura de museu a Mallorca, i això es tradueix en una baixa afluència de públic, quan tothom té assumit, en canvi, que si va a París ha de visitar el Louvre o a Bilbao, el Guggenheim. I si els museus no es visiten, una societat no els pot mantenir, perquè són cars, de fet tant o més que un centre escolar. La responsabilitat que això passi és, en primer lloc, dels professionals que hi feim feina, perquè no hem sabut crear aquesta cultura de museu, i també -lògicament- dels responsables polítics, que no veuen la necesitat d'haver de potenciar una oferta que la gent no demana. Jo pens que molts de polítics també desconeixen quina és la vertadera funció d'un museu.

-A la part forana sorgeixen els museus com a bolets...

-Hi ha una certa banalització en tot aquest procés d'obrir tants de museus als pobles -gairebé cada setmana sembla que n'obrin un de nou- i sobretot quan molts d'ells estan dirigits quasi exclusivament a atreure turistes, la qual cosa és una perversió del que realment representa un museu, que ha de servir per cohesionar la societat dins el seu àmbit d'influència, a més de servir com a element d'instrucció pública. Com és possible que un poble tingui dos o tres museus? És absurd.

-Que s'hauria de fer perquè Mallorca tingués una oferta museística com pertoca?

-En primer lloc, aplicar la vigent Llei de museus, que està vigent des del 2003 i a la pràctica no s'aplica, desenvolupant els instruments que l'esmentada llei preveu. També s'hauria d'analitzar l'esforç inversor que ha de dur a terme l'administració, perquè és un fet que hi ha museus que no importaria que hi fossin i en canvi n'hi ha d'altres que seria urgent que existissin. Per exemple, com és possible que a una comunitat insular com la nostra no hi hagi un Museu de la Mar? o el Museu de la Ciència i la Tecnologia? Seria imprescindible recuperar aquest patrimoni marítim o industrial, perquè cada dia que passa aquest es perd i ja no es pot recuperar.