El Govern balear promourà i generalitzarà la creació de 'parelles lingüístiques' per afavorir la normalització del català a l'Arxipèlag, seguint el model que impulsa la Generalitat a Catalunya i que s'ha posat en pràctica en municipis de Mallorca i a Menorca. Aquest fou un dels elements que es posà sobre la taula ahir en la primera reunió entre els màxims responsables de la Política Lingüística de Balears i de Catalunya, Margalida Tous i Bernat Joan. Una reunió que serví per recuperar la col·laboració en aquest camp que s'havia reduït durant el Govern del PP.
A través d'aquest programa de 'voluntariat lingüístic', l'Administració posa en contacte voluntaris catalanoparlants amb aquells que estan interessats a practicar l'idioma. D'aquesta manera, el no catalanoparlant practica a través de converses informals i el catalanoparlant s'acostuma a no girar la llengua quan es dirigeix a algú que no li parla en català. «El canvi de xip consisteix a no girar la llengua», assegurà el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan. «Si tots féssim això, la incorporació dels nouvinguts al català seria espontània», sentencià l'eivissenc.
A Catalunya, on actualment hi ha 5.400 'parelles', el sistema s'articula a través dels centres de normalització lingüística. A Balears, segons avançà la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous, s'impulsarà a partir de 2008 a través dels centres d'autoaprenentatge de català, però també aprofitant la xarxa d'associacions i entitats vinculades amb la promoció de la llengua. Tant Tous com Joan es comprometeren a col·laborar amb fluïdesa en política lingüística, «recuperant el treball estable que no s'hauria d'haver interromput mai», afegí la responsable balear, qui recordà que en temps del PP la relació amb Catalunya «s'havia minvat» fins al punt que just quedava un acord.
